Antonio Sanchini

Urbinate residente a Milano

Poesie: La nucetta de babo

            Un fulmin a ciel seren

            Un quadre de Mondrian

            La Dmennica

 

LA NUCETTA DE BABO 

 Segnalata al Concorso 2000

 

En è facil da scordè

quant a caccia giv sa babo,

in lambretta, el rocc t'le spalle,

t'la C'sana, ma i Forquìn,

Ca' la Bona e Mercantin.

I capann che ló faceva

erne sempre d'le oper d'art:

dop avé girat ben ben,

sentensiava: "Quest è el post!

Da maché tiram t'la cerqua,

el buschett è sempre bon !"

'na cerquella finta dietra ...

che nucetta ! La fin del mond !

I rinchiam c'avevne i nummer

e ognun al sollit post.

Che giornat quelle d'otobre !

Gió t'el bosch la nebiulina,

i fringuei che squinquinaven,

s'aspetava che pasaven.

El prim tord tra l'imbra e l'ambra

era el sùa, en se discut;

me diceva: "Se sigur ? È cascat ?

Me pareva un po' infrascat !"

E pó gió 'na risatina

me guardava e me diceva:

" Tò burdell, vien maché

che adess tocca ma te !".

T'i ultim temp ch' sem gitti a caccia

el su post era per me,

sparav guasi sempre io,

babo s' divertiva acsé.

Quant ha cminciat a stè poch ben

en ce niva pió tant spess,

mo per stè qualca matina

t'la nucetta insiem sa me

se alsava de bon'ora

anca se 'n aveva voia.

Tutt le volt ch' passen chi tord

chisà cosa pensarann

ch' en se sent pió 'na schiuptata;

lor, poretti, p'rò en el sann

che c'è statt qualch cambiament:

la nucetta l'ha spostata

do' de tord ne passa cent !

 

Antonio Sanchini

Urbinate residente a Milano

Poesie: La nucetta de babo

            Un fulmin a ciel seren

            Un quadre de Mondrian

            La Dmennica