Home Concorso 4
IV° Concorso 2001
TUTTI i TESTI PRESENTATI
Tutti gli autori dialettali

 

Testi premiati

Testi in prosa

TIC TAC
Daniele Ambrogiani

ARPENSAND AL PASSAT
Elio Bacchielli

LE  RONDINELLE
Elio Bacchielli,  Pasqua 1997

I  ARTIGIAN
Nino Cesaroni

LA FIN DEL MOND
Nino Cesaroni

EL GIORN  E  LA  NOTT
Gianfranco Colocci

CHISA' SE CE' ?
Antonio Fontanoni

UN SUCHE'
Carla Galli

A LA SERA
Oliviero Luslini

A VINCENSIN
Oliviero Luslini

DATME 'N KILLER
Stefano Mancini Zanchi

I TERRORIST
Stefano Mancini Zanchi

LA VITA DLA CITÀ
Silvano Marcucci

EL MI' AQUILON
Alessandro Sanchini

LA DMENNICA
Antonio Sanchini

UN  QUADRE  DE  MONDRIAN
Antonio Sanchini

A PASQUA E A NATAL ARNOVA I PECURAR
Delfina Scoglio

L'ISCRISION A L'UNILIT
Anuska Severini

SENSA MISURA
Elena Daniela Sgondea

SUCESION
Elena Daniela Sgondea

TRA LA CROSTA E LA  MULICCA
Maria Teresa Spaccazocchi

EL RUMORE DI RICORD
Savina Vetri

LA CAPPELLINA
Massimo Volponi

LA MI RAGASSA
Massimo Volponi

 

 

 

TIC TAC

Daniele Ambrogiani

 

Passa el temp, pasne i' ann

vann e venghen i malann …

 

ce scordam dle belle cos

quand tutt' era acqua de ros ...

 

c' arcordam sól d' quel ch' ce par

che de fatt en è 'n cas rar ...

 

passa el temp che a malapena

facém cas de cla cantilena ...

 

tic tac … tic tac … tic tac ...

ogni colp gió dentra el sacc ...

 

sensa veda che dietra d' no

ogni tic è 'n tac ch' en arvien pió …

 

 

 

ARPENSAND AL PASSAT

Elio Bacchielli,

 

La mi' Urbin c' l' ho te'l profond,

tra le belle ch' c' èn al mond,

la pió amata, la pió cara

com 'na gemma splende rara.

 

Mett da part ogni tristessa

e arvìv la giovinessa

perchè tant èn le ragion

ch' me procur'ne emosion

 

per i ann ch' er'ne ancor poch

pió portati per i gioch.

Ogni angol m' è genial

a c'mincè dal Mercatal

 

e pó dopp t'la Piassa d' l'Erba

quand la vita era pió acerba

e d' ottobre ma'l Petricc

m' arcord ben, er ancor ricc

 

e pió p'cin Santa Lucia

do' è nat la vita mia.

E tra i tanti badurlìn

c' er'ne i gioch sa le palìn

 

e tra questi chiapparella

c' divertiva anca quella.

La memoria arvà lontan

a le castagn d' ippocastan

 

e a quand da nó bufava

e p'le strade se slittava

e ai tant ricord del Mont

c' fermavàm fin al tramont.

 

E arpens i temp antich

quei passati sa i amich,

le passeggiat sotta el logiat

e i schers e le burdlat

 

 

e i ball sa le burdelle

se stringev'ne ed er'ne belle.

E pó dopp, i prim amor

c' addolciv'ne i nostre cor,

 

e tant' atre bei ricord

ch' en de tutti, p'rò arcord

anch n' età pió tribolata

e non sól, pió rattristata,

 

per le cos ch' vann a l' arversa

e ogni intimità è persa.

Ora en ce se divert pió

de chi temp, sparit 'gni co'

 

e el gioc ormai è fatt

manca solo l' ultim att.

 

INIZIO PAGINA

 

 

LE  RONDINELLE

Elio Bacchielli,  Pasqua 1997

 

Anca st' ann t'el més di fior

èn tornat le rondinelle

e arv'dém i bei color

del piumagg, èn sempre belle,

e c' arporten primavera

volteggiand matina e sera.

El vestit en è cambiat,

lor, en fanno le sfilat:

del color azur, ner, bianc

del model, en èn mai stanc.

Giorne d' festa e de lavor

'na sól cosa hann te'l cor,

preparè  'na bella cova

per depona dopp le ova,

dè alla luc i rondinin

armediè el pan e el vin

e aiutai a crescia ben

e a volè te'l ciel seren.

Un po' d'acqua te'l lór becch

e de terra, sotta i tett,

pian pianin fann la casetta

sempre ugual, p'cina e perfetta,

lasciand solo 'na finestra

per portè un po' d' minestra

che lór troven te'l creat

per le bocch sempre affamat.

E la sera fè ritorne

per stè insiem, a lór intorne,

fè sentì el calor de madre

la presenza anca del padre.

Maigne in ciel, stando per aria

ce purifichen anca l'aria.

Sempre pronte sotta el tett

quand' arvién San Benedett,

tanto brave cantatric

e provette migratric.

 

Quel ch' per nó è daver magic

è el perfett orlog biologich,

un gran sens d' orientament

che stupisce molta gent.

Pochi gramm è el lór pés

chi de nó l'avrìa crés,

volè tant in t'la lór vita

ch' è 'na cosa inaudita:

el percors, la terra‑luna,

per tre volt fan, che fortuna !

Coprì simile distanza

manch un jet de la Lufthansa.

I' le veggh da casa mia

fè le cors, filando via,

gir'ne intorne al campanil

d' San Francesch, segue el profil.

E se svaghen un bel po'

volteggiando só e gió

ed è un bel divertiment

e per lor, e per la gent.

Stann sa nó per tanti més

en ce costen in t'le spés

e ce tenghen compagnia

ce dispiace, quand vann via.

Tenden p'rò a diminuì

perchè l'ôm le fa murì,

non avendo tanta cura

per le sort d' l'agricoltura.

En hann b'sogn da gì alla scola

la natura, è la sola,

manca propri l'istrusion

che invéc hann i caporion,

e fann tutt le cos perfett

sensa riscontrè difett.

Efficac i mezz d' trasport

e lór tutte èn ben accort.

Mò allorquand el nostre clima

en è pió quello de prima

tutte insiem fann un lungh vól

per gì in cerca d' n' antre sól.

 

 

INIZIO PAGINA

 

 

I  ARTIGIAN

Nino Cesaroni

 

Quanti ricord arvenghen alla ment

do' se viveva sereni e content:

t'la via, la piasetta, el rion

do' s'accomuna un grupp de person,

e do' ce divertivam sa tanti gioch

semplic e diversi, da spenda poch.

C'erne i artigian bravi e operosi,

un po' artisti mo generosi.

M'arvenghen alla ment i lór mestier:

el fabbre, falegnam e tapesier,

l'arotin, mecanich e calsular,

pó c'era ùn ch'faceva el botar.

Arsenti i lór rumor sempre ugual,

arie comun al mond universal:

la pialla o la sega circolar,

el batta del fabbre e del calsular

ch'acompagnaven 'na canson sguaiata

cantata a viva voc mo intonata.

Ogg sti artigian en se vegghen pió,

en svanitti, sparitti chi sa do',

assorbitti dai vari Ent local:

Comun, Università, Ospedal.

E per fè 'na cosa pió compitta,

anca la lór butega è sparitta.

Acsé s' he bsogn da fè qualch lavorett,

metta un chiod t'na scarpa o t'un banchett,

se da per te en se bon da fal

te tocca chiapè e gì arcompral.

 

INIZIO PAGINA

 

LA FIN DEL MOND

Nino Cesaroni

 

El maestre spiegava ma i scolar

'sa sucéd quant vien la fin del mond:

« Strariparan i fium, s'ingrossarà el mar,

ch' inondarà la terra tutt a tond;

tutt i vulcan sputaran el foch,

se spianaran i mont e le città,

el cel s'oscurarà a poch a poch,

e ogni forma d' vitta morirà ».

Dal banch de dietra s'alsa per parlè

el pió sumarr dla class ch'vol dmandè:

«Sor maestre, data l'importansa,

chel giorne per nó sarà vacansa ?»

 

 

INIZIO PAGINA

 

 

EL GIORN  E  LA  NOTT

Gianfranco Colocci

 

Sal spuntà del sól

com 'na raganella, a ne cerch el calor.

 

Vag in gir tra la sabbia

a osservà e pensà.

 

Quand incontre 'na zingarella

che me chiappa le man,

e me porta sa lia a riscuprì

di bugh ma me vicina e 'na mucchia lontan

dai pregiudizi e dai volt' uman'.

 

Ce guardàm atravers 'i occhie

metém, insiem le nostre annime

èn limpide e chiar,

com'è un p'cin acquarol.

 

Mar de gioia e alegria,

com e 'l mond dla bona fantasia.

Non sempre chiappat,

dal genere uman.

 

Tutt d'un bott sparisc la luc;

el fantastiche mond s'arduc.

Arman el sconfort,

de chi dentra se sent mort.

 

T'la nott arvìv el sogn del giorne.

Quand l'incantesime del mattin

Sona com' un campanacc.

Acsì artorne ma l'antich, amat,

p'cin mond.

 

 

INIZIO PAGINA

 

 

CHISA' SE CE' ?

Antonio Fontanoni

 

Chisà se c'è

un pió important de me ?

Se diceva 'n baghìn

masticand el favìn:

Me laven

Me curen

Me dann da magnè

Me fann ingrasè

sensa fam lavorè

Me tratten propi da re !

Va' là, en c'è

un pió important de me !

 

 

INIZIO PAGINA

 

UN SUCHE'

Carla Galli

 

En è d'adess, è tant

che da Urbin vagh e vengh,

ben o mal sa la mi gent

i contatt i mantengh.

 

En c'è vol. 'na mucchia

per mett'se al corrent,

basta du' chiacchier e

se' i ultim avveniment.

 

Tutt ugual mo com el sól

porta via la guassa,

ogni tant manca qualcun

in gir per la piassa.

 

Dispiac sempre quant

sparisc un urbinat,

perdi un po' de vita tua

sens'avéi mai parlat.

 

Sotta i torricin, l'azur,

i aquilon e l'aria chiara,

ognun fa i fatt sua

e a vléss ben s'impara.

 

Maché ste tranquill

vivi in mod divers,

en t'importa se fora

stann mei per altri vers.

 

T'el stommoch c' ho un suchè,

cor mia en fè immatì

sta bon e dorme che

d' matina tocca arpartì.

 

 

INIZIO PAGINA

 

A LA SERA

Oliviero Luslini

 

A la sera, quand fa scur,

en me sent pió sicur.

Me guard intorne, so' sól.

En c'è pió manca un fiol.

Lia è gitta via:

che torment la vitta mia.

 

INIZIO PAGINA

 

A Vincensin

Oliviero Luslini

 

O Vincensin

t'arcordi quand eri pcin?

Quand giocavam in t' un chi viculin

sa le castagn i tapp e le palin.

T'arcordi quand fregavam i pcion dla piassa,

malé da la tu' terassa

sa chel particolar congegn,

frutt del tu' ingegn ?

I pción eren duri com i accident,

ma éren boni i nostre dent.

T'arcordi quand sotta chel murett,

che ce faceva da parapett,

stavam nascosti

e molt' accorti,

per freghè ma chi vecch,

sa cla moneta de carta atacata al fil ?

Mentre lór s' abasaven per arcoja

la moneta volava come 'na foja.

E no ridevam com i matt:

fugiven sfuriati tutt i gatt.

Adess t'arcord anca un fatt brutt,

e per dilla francament è stat un lutt.

E' sucess quand eravam grandi e grossi,

c'era cresciut anca el goss.

T'arcordi Vincensin

de cl' atre burdlin

che se chiamava Diegulin ?

Lo era pcin e secch,

i facevam sempre i dispett.

Pó da grand quand è dventat professor,

è sucess 'na robba che me dà ancora tant tremor.

'Na mana brutta e trista l'ha tolt da la nostra vista.

Lo en è pió sa nó,

è gitt Malasó !

Adess i salut ma Diegulin:

ce manca tant chel burdlin !

Adess salut anca ma tè

e te dich sa tutt el cor :

« O Vincensin,

quant me darìa gust, sa te, artornè pcin !»

 

 

INIZIO PAGINA

 

DATME 'N KILLER

Stefano Mancini Zanchi

 

Ce vrìa un Killer! Ce vrìa propri un killer! . . .

Perché ? …

… Perchè vrìa masè un om !

Un om ch' me porta via lontan

da tutt quell ch' c'è d' bon

tun st' mond infam.

 

Me strascina gió t'el foss

Suchiandme fina 'l midoll

me plucca com' un oss.

 

E' un om che pian pianin

me sping sempre pió in là,

e che me porta a innamoramm

sól dle comodità.

 

Sotta el su' giogh, m'atacch tle frivoless

perdend giorne per giorne

tutt' chi valor, ch' se sent a parle spess.

 

Lavora sotta sotta, pian pianin

e io che i dagg retta me rovin.

E tenta d' lontanamm anca da Dio !

Mo quel ch'è traggich è ... che cl'om ... so' io !

 

 

INIZIO PAGINA

 

I TERRORIST

Stefano Mancini Zanchi

 

Fann rumor mostrand i dent

e de mezz c'vann 'i innocent.

 

Lór stann dietra t'el machión

mentre s'alsa el polveron.

 

Vojne tiena el mond in scacch

cla manciata de vigliacch !

Mo c'è 'n Dio anca per lor:

"all' inferne i traditor !".

 

El giudissi sarà dur

pió del nostre, stìen sicur !

E quand sarann tutti all'inferne

Pagherann!, Ostia s'pagherann !! … In eterne!

 

 

INIZIO PAGINA

 

 

LA VITA DLA CITÀ

Silvano Marcucci

 

 

Quand ancora era scur,

la cità se svejava

sa le filandar, i lattarol

e le bisoch che given a la Messa.

Otr' otra niven j operai,

j impiegat, j insegnant,

le donn a fè la spesa.

Pó arivava el chias di student

che given a la scola.

Per veda i notambul

bsognava aspetè mezgiorne.

 

Più tardi,

i rumor e j odor

riempiven i vicol e le strad.

T'i spias

i fabbre bateven el fer;

tle botegh, apert su la strada,

lavoraven i calsolar,

i sart, i barbier.,

i lattonier, i falegnam.

Vers le undic,

le donn, sa le finestre aperte,

bateven el lard per fè 'l condit.

El postin,

quand arivava 'na lettera,

chiamava da la strada.

C'éren di personag

ch'arichiven la cità:

Gneo, Rafailon, Jachmin el mat.

El "Gobbet" arcojeva le cich

sa ' na canna a punta.

Vendeva el tabach

ma'i contadin e ma i porett.

Quand èn nut fòri

le  sigaret sa 'l filtre,

le bestemmie

arnuvolaven l'aria.

'Na volta a la stmana

niva da Péser el straciar.

Era 'n om gros

che girava per i vigol sa la bilancia

e 'l sach tle spalle.

Urlava da la strada:

« Avè i stracc donn, ooh ?»

Le cas éren piene de stracc

E subit el sach se riempiva.

Tut i dop pranz,

in quattre o cinq,

facéven el gir dl'osterie :

la via crucis. I santi bevitori.

Un litre a la volta,

beveven sól el bianch,

e bagajaven del pió e del men.

Só e gió per Valbona,

Lavagin e dintorni,

éren precisi

come Kant a Königsberg.

Allegri e coloriti

en daven fastidi ma nessun.

Éren dventati 'n istitusion.

 

Prima de nott,

la vita se concentrava

t'la piassa e sotta i logiat.

C'éren tutti:

studenti, operai, impiegat.

S'ammicava ma le ragas

e se discorreva

fin a l'ora de cena.

Pó arivava el scur

che girava intorne a le mura

e chiudeva le port dla cità.

Dle volt lampava sensa rumor

de dietra i mont;

la luna s'impigliava tra le nuvol;

lontan tra j alber

se sentiva el cant del chiù

ch'afondava el su'singhioss

dentra la nott.

Pian pian tle cas

se smorciaven le luc;

s' alentaven in gir tut i rumor;

cominciava a caschè

qualca gocina d'acqua.

Che nott tranquilla,

era ora de gì a let !

 

 

INIZIO PAGINA

 

SENSA MISURA

Elena Daniela Sgondea

 

 

Da l'arsura dla set

nasc la sorgent

tra i deti

bevi da l'ombra

el sentiment viv

vibra e s'inchina

s' butta cla Bestia

t'el sconosciut

sensa pesè le parol

s'fa contornè

cla Bela Bestia

vers la libertà

urla felic e subbit

butet gió crolla

d'là da l'ombra sacra

folgorant s'ripet.

 

Abrac l'Unìvers

 

 

INIZIO PAGINA

 

SUCESION

Elena Daniela Sgondea

 

Ho ereditet

el gran rimpiant

dal sól trop ferm

com un lellr

che trema

per sempr pulsa

t'el sconosciut come

uguel t'el conosciut

con l'equilibrij guastet

è 'n altr pas

per gì avanti

t'la sostansa.

 

 

INIZIO PAGINA

 

TRA  LA  CROSTA  E  LA  MULICCA

Maria Teresa Spaccazocchi

 

 

Un pes de pèn ?

nisciun te l' nega,

provva a chiedle t'la botega,

te dirann:

«Fiol mia, l'ho fnitt

c' n' ho un pes d'ier un po' induritt,

te l' poss dè se te va ben,

s' no stasera, el magna el chen …»

 

Lascia pur che 'l mond el dica …

tra la crosta e la mulica,

c'è qualcosa d' diferent

per chi i dent

en c'ha per gnent !

 

 

INIZIO PAGINA

 

 

EL MI' AQUILON

Alessandro Sanchini

 

Prima d'l' inverne,

prima del gel e del nevón,

preparavam la Festa dl' Aquilon.

 

Gió per i foss, in t'la spagnara,

se cercava la canna rara:

alta e ritta, gialla e altera,

che facessa da bandiera ma 'sta voja de chimera.

 

E dop, pian pian sensa arvinalla,

se cminciava un po' a liscialla;

a falla fina e tutta ugual,

sensa i nod, com sa 'na pialla.

 

Quant n' ho rott,

quant n' ho sbecat de cle cann,

quant aquilon ho vist a casché

e quanti ancora ne volen dentra de me.

 

Ho voja de prenda un foi de carta,

'na canna secca malagió ma 'l Perle,

ho voia de caminè e infanghamm tutt,

de volè in alt o pichiè de brutt.

 

Com un burdell legat dietra un fil de lana,

dietra un sogn, un pess de carta colorata

che pió del vent la fantasia tien in t'el vol.

 

Com 'na foja gialla e rossa

che fnisc el su' vol ma splend in t'i color,

prima che l'inverne arivi,

prima di nebión,

el voi butè in alt el mi' aquilon.

 

INIZIO PAGINA

 

 

LA DMENNICA

Antonio Sanchini

 

Ogni tant el pensier me va male,

è 'n chiod fiss, el so sa ce poss fè ?

A pensè da gì a scola el giorne dop,

en t' nascond ch' me cascava el mond adoss.

Ci alsavam tutti cuntenti alla dmennica matina,

ma San Francesc la messa, 'na visitina.

'Na pasgiata ma 'l pinc sa qualch amich,

e spess se 'vdeva la cagnetta e Menelich.

A seda, tutti t'i turion, 'na barzeletta,

'na risata e qualch schiafon.

Qualch festin cercavam d'organizè,

sa la speransa de poté tuchè.

Le colett ch'avem fat per un pò d' martini,

era 'na cosa normal eravam sensa un guadrin.

El temp pasava ed era ora da gì a cena,

arivavam a casa che babo c'era.

Ce guardava sa la faccia un po' incasata

e ce diceva: "Set stati in gir tutta la giornata !"

Cl' udurìn de patat fritt e de fetina,

c' arcordava la scola del lundé matina.

Alla sera andavam al bar a veda la television,

sa tutt le sedie in fila; che confusion !

Babo ce meteva tle man cinqu sei monet,

che doveven durè fin ch' givi a lett.

Se giva a dormì sa chel chiod fiss del giorne dop,

i pensier s'affievoliven e se chiudeva 'i occhj.

 

 

INIZIO PAGINA

 

UN  QUADRE  DE  MONDRIAN

Antonio Sanchini

 

Apre 'i occhj e un po' indurmentat

als la testa vers el sofitt

e ved dle lunghe sbarr

che formen tant retangol e quadrat.

 

Subbit m'è nutt in ment

un quadre de Mondrian tutt stilizat,

le su linee t'el spassi, che dinamismo,

che s'arfann al principi del cubismo

 

dentra sti retangol e quadrat

mancava 'na pnelata de color,

m' è bastat poch per capì

cle sbarre a cosa doveven servì

 

a spindulon c'eren dle grand tend

e Mondrian en c'entrava propri gnent,

eren tant separè dov la gent se fa curè

e 'na stansa d'ospedal dov la gent è tutta ugual.

 

Mo el bell incmincia d' sera

tutti quanti s'dann da fè,

qualcun mett in posision

el bichier sa 'l butiglion.

 

Chi ha prés el papagall

e l'ha mess t'el cumodin,

c'è pó quel sa la dentiera ,

che s' la leva quand è sera;

 

el cuscin un po' più bass

la coperta un po' più in só

la lucina de rispett

per non fè la piscia a lett.

 

Questa è l'ora del concert

el trombon ha già incminciat

de rinfors c'è el bombardin

la grancassa e du' viulin.

 

El sega legna sai su' sgón

ha taiat cinqu sei pianton

un colp d' tossa e 'na scurgina

che completa l'orchestrina.

 

Dop tutt ste bel concert

tocarìa anca dormi,

me  met gió, me gir t'un fianch

m'indurment com per incant.

 

En è manch pasat mez'ora;

una luc da luna park che rischiara tutt l'ambient

tre dotor, sei infermier, quasi un squadron

sa i carell e i lór bidon.

 

"To chiappa 'na goccia de cafè vér

che dop per te c'è un bel clister,

te invec en rida tant che ste bel cateterìn

dop tl'infil t'el pistulìn".

 

"Cuchìn mia ma te t'è gitta ben

fè 'na lastra de sotta a pian terén

oh . . . scusa tant, m'er già dimenticata

anch'ogg purtropp te salti la magnata !".

 

A ste punt me chiappa 'na desolasion

ho 'na tristessa adoss e un gran magon;

è già matina, el sól le cos indora

en ho più voja d' sentì sta tiritera.

 

Chiud i occhj, do sfogh a l'imaginasion

chiapp un pnelle cminc a piturè la mi pasion,

riemp de color i quadrat e i retangol,

de giall, de blu, de ross in tutt i angol.

 

Tutt me sembra più luminos,

più colorat com l'arcobalen,

e quest me basta

per essa più seren !

 

 

INIZIO PAGINA

 

 

A PASQUA E A NATAL ARNOVA I PECURAR

Delfina Scoglio

 

Quant le rondin givne e nivne per fè el nid

vleva di ch'era gambiata la stagion:

era ora d'metta via le scarp d'inverne,

la maja sotta, el capot e i calsetón ...

Nó burdelle eravam tute cuntent

d' arnuvè finalment l'abigliament

un bel soprabitin celeste o rosa

era quel ch' bramavam sopra ogni cosa.

E infatti era malé, dentra l'armadi,

apena fnit da cuscia da la sarta

che, a forsa da pruvè, da cuscia e sdruscia,

aveva finalment dat la sentensa:

« Casca già ben e l'orle

en c'ha manch 'na pendensa ».

E le scarp? A falle nov propi en s'pudeva …

mo se c' meteva man el calsular

che érne vecchie guasi en se vedeva.

Per essa propi fina e elegant

mancava sól 'na robba: un para d' guant.

La bursetina era malé da tant

e se purtava sól per cle ocasion

ch'en s'pudeva fè a men del vestit bon.

Tutt era pront e io tut' agitata

en vedev l'ora da fè la mi girata

sott' al lugiat opur naturalment

tun tutt chi post du' c'era un bel po' d' gent.

La Pasqua era vicina e i vestit pront

mo "A Pasqua e a Natal" diceva un dett

"arnova i pecurar" e alora nó,

che credevam da essa raffinate,

s'anticipava un po' l'aveniment:

el giorne di "Sepolcre" finalment

pudevam arnuvè i nostre indument.

 

 

INIZIO PAGINA

 

 

L'ISCRISION A L'UNILIT

Anuska Severini

 

Ho gambiat la compagnia

C'è scapat n'antra poesia.

S'è decis da gì in pension

E c'ha prés la preocupasion

da riempì tutt le giornat

sa dle atività mirat:

prima el temp en ce bastava

pó avem vist che c'arvansava

e dacsé ce sem iscritt

tutte insieme all'Unilit.

Cert la sigla è altisonant:

Università Libera Itinerant,

mo arcòi quei dla tersa età

anch se arzilli in verità;

se poteva anca chiamè

" union de quei ch'en sann sa fè ".

Cercam tutte d' tience só

restaurand tutt quel c'se pó:

'na maietta un po' sgargiant,

un foulard svolasant

mo a la fin el risultat

en è mai del tutt scontat.

Sarà mei a precisè

C'ho parlat sól per schersè,

e qualcun potrìa pensè:

"En è mei ch' pensi per te" .

Sem seguitti egregiament

da un bel grup de docent

spinti a far le lór lesion

solament da la pasion;

quest el sa tutta la gent:

en riscoten propri gnent.

Dop l'impegn de tutt cle stman,

becchne sól batutt de man.

A ste punt voi dì tra i dent

qualcosina su i present.

L'interess de tutti è viv

e el coinvolgiment ativ,

quest gratifica i docent

ch' s'acontentne d' poch e gnent.

Chi coordina el lavor

ed el fa sa gran fervor,

è Anna Cola un insegnant

rafinata ed elegant,

ch'se sacrifica per tutti

e s'impegna perchè el cors

dia sempre buoni frutti.

Durant l'ora dle lesion

tocca ste in contemplasion;

se t'azardi a di qualco'

da davanti dichne "No !"

e sa i occhj te guarden brutt,

t' fann capì ch' arvini tutt !

Bsogna ch' resti bona e ferma

com se fossi t'na caserma,

un coment en se perdona:

mica sém a la Sorbona!

Tra de nó c'è un profesor

ch' s' intromett sa gran fervor;

chiappa in man le situasion

c'immatisc sa le istrusion.

Caro Sansio, t'avem vut come docent,

lasci gi d'fè el dirigent?

Pó c' n'è ùn ch'en sta mai sitt,

porta un baffo corto e dritt,

el su nom en el voj dì,

mo chi è se pò capì;

puntualizza ogni question

esprimend la su' opinion

mo en la dic 'na volta sola,

vol sempre l'ultima parola;

c'è da dì a onor del ver

ch'è ben vast el su saper;

l'esperiensa ha dat i frutt,

ló s' intend un po' de tutt.

Nella gita là a Bologna,

durant tutta la giornata,

c' ha seguitt una guida preparata

che con gusto e competenza

ci ha eruditi a sufficienza,

pó t' l'arnì s'è scatenata

e ha elencat un'infilata

de propost: lé per lé

tutte quante assai osé:

qualca gitta a tarda sera

da trascorra t'la riviera

sa un bel abbit scolaciat

e magari un distintiv

rafinat e sugestiv

o un diadema o un bel fior

da apuntè vicino al cor.

una dietra, più realista,

ha avansat 'n'antra proposta,

e a voc alta ha sentensiat:

"Un crisantem è più indicat !"

 

Sarà mei a lascè gì

anch se ancor c' n'avrìa da dì,

lascerò cl'altre sparat

a le prossime puntat.

Chiedo scusa per questo mio dire

e auguro a tutti un sereno avvenire.

 

 

INIZIO PAGINA

 

EL RUMORE DI RICORD

Savina Vetri

 

Ogni volta ch' pass per san Pol

la mi ment en pol fè d' men da chiapè 'l vól

e artorna ma tanti ann fa

quant sa la mi famija stav ma là.

I mur del vigol fan un gran rumor

me parlen dla Netta, dla Iole, de Chiador,

dla Lina, dla Tea e dla Maria

insomma, de tutta la mi' compagnia.

 

A chi temp vivevam tutti in comunion

per divertic en c'era bsogn dla television

bastaven le storie arcontate dalle vicin

e fè 'n gir tl'ap de Dorin;

en c'importava d'avé la casa bella,

era già 'n luss fè 'l bagn t'la mastella

e d'inverne, perchè la bronchit en dventassa cronnica

mettevam t'el lett el pret e la monnica.

 

En c'era invidia, en c'era gelosia

e dacsé pasava l'infansia mia.

Ma babo ch' ha vlut fè un regalon

la casa a 'n pian, la vasca, i termosifon

e per avé tutta sta sciccheria

tocava gì in periferia;

la chiamaven fortuna, i nostri vicin

potevam lascè el centre d'Urbin

e gì a fè 'na vita miglior

propri du' given i signor.

 

Ma quant la nonna ha chius per sempre el mi porton

t'el cor en c'era contentessa, ma sól un gran magon …

 

Ormai del vigol mia en c'è più gnent

se senten sól le voc di student;

qualcun è mort, qualcun è gitt via

già, a stè in periferia,

e intant el temp 'ni co' s'è portat via

ma i ricord, quei no, en ci pol rubè nisciun

vivran sa nó, finchè vedrem el lum.

 

INIZIO PAGINA

 

LA CAPPELLINA

Massimo Volponi

 

Da cima 'l stradon

la cappellina era ardotta mal:

el lastron

dl'altarin era rott in du' part ugual;

l'immaginetta (santa Lucia? santa Rita?

en s'capiva da quant'era sbiaditta)

era inclinata, giust quel tantin

ch'era bastat a facc 'na cova ma 'n uc'lìn.

L'aveva fatta costruì la madre e la sorella

d'un soldat in guerra: com'era bella !

El tettin ross, aguss

com un campanil,

sembrava du' man in preghiera

com un respir che, de sera,

chiedeva la protesion

per quel ragass al front ...

Per terra,

'na foto gricitta dal sól

sembrava bandonata ma 'l destin.

Sarà viv, sarà mort ?

Perchè ha da giochè dacsé sa nó la sort?

Petta la cappellina

un cepp de rosa canina

che d'estat la copriva tutta,

come un alber da frutta.

T'la casa vicina

dov, ogni mattina,

la madre pregava per el fiol,

adess ce abiten i student;

lór en san gnent

de sta storia,

a lór i basta la baldoria.

Sa san dla guerra,

del soldat feritt anca per lór,

che oggi pensen sól a fè l'amor ?

 

INIZIO PAGINA

 

LA MI RAGASSA

Massimo Volponi

 

Trent'ann: tanti auguri ma tutti e dó..

Oggi, che ognun va per la su' strada

e dop un po' gambia sa 'n'atra

com gnent fossa, perchè è più giovina,

io e te invec ancora insiem, da cla volta;

e anca dman, so' sigur.

Qualca volta ho dubitat de te,

tra i tu' singhioss, i sbandament,

ma t'ho mai lasciata?

Me se piaciutta subbit, semplic, mai truccata,

pulitta, acqua e sapon;

pcina, mo en te mancava gnent,

ogni robba al post giust.

En c'avev pretés, me bastavi acsé,

fatti l'un per cl'atra.

E la gent se girava a guardacc ...

Quanti viagg insiem, sa du' sold,

qualca volta sa chi atre

quasi sempre nó du' soli:

te sonavi, io cantav.

I prim tempi givam fort,

adess sém più prudenti, el temp passa ...

Ho cargiat dle burdelle?

En fè la g'losa !

Per famm perdonè

t'ho regalat i vestit e 'na radio,

ma preferivi che cantassa io per te, t'arcordi?

Se ridevi te s'illuminaven j occhj

e 'l vent niva a spass sa nó.

Quand mi padre t'ha presentata

me batteva 'l cor t'la testa:

che linea, che class, che nummeri !

E ogg, che ló en c'è pió,

me par da sentill ancora:

"E' la tua, tienla da cont ".

La mia 500, la mia ragassa ! ...

 

 

INIZIO PAGINA