HOME scritti premiati

III°  Concorso  2000
PROSA a CONCORSO

Tutti gli autori dialettali
 

LA  S C A M P A N A TA

di Alfredo Zampolini

 

Giudizio sulla composizione in prosa vincitrice La scampanata di Alfredo Zampolini : "La scampanata di Alfredo Zampolini rappresenta un ritorno del teatro dialettale a Urbino, e per la prima volta viene affrontato in un atto unico, in dialetto, un tema di larga diffusione fra le culture europee. Il lavoro è ben condotto e presenta i giusti tempi per la messa in scena e per una felice fruizione da parte del pubblico".

 

I PERSONAGGI

 

I quattro compagnanoni                                   PISTAPEP

                                                                           DEBOLESSA

                                                                           RIMEDI

                                                                           MAROLLA

L’uomo beffeggiato                                         GISTO

L'amica di Gisto                                               SANTINA

 

L’episodio ricorda l'usanza di un tempo di canzonare ad alta voce, di notte, vicino all'abitazione, una coppia di sposi o altre persone che avessero dato motivo di scandalo.

 

MAROLLA
E' il capobanda. E’ uomo anziano, di esperienza. Ha organizzato lui la scampanata, ma quando la faccenda si mette male, sì dimostra irascibile e puntíglioso. Non cede nemmeno quando gli altri si sono arresi alla nuova situazione. Ben inserito nel suo ruolo, perde via via la sua autorità e finisce sconfitto.

 RIMEDI
E' un altro anziano della compagnía. Ha buon senso, è controllato, riesce bene nelle battute di motteggio nelle quali mette un tono di ironia. Non sta sottoposto a Marolla e alla fine risolve la situazione a suo favore.

PISTAPEP
E' il più giovane della compagnia. E’ un bambinone, un ìngenuo, che non riesce a inserirsi nel programma della scampanata. Le sue domande sono spiritose, ma spesso inopportune, le sue battute di motteggio esilaranti.

DEBOLESSA
E’ un altro giovane. Come Pistapep non ha esperienza di scampanate, ma si inserisce meglio nel programma. E' vívace e ha spesso la battuta buona.

SANTINA
E' una ragazza decisa. Riesce a tener testa ai quattro compagnoni e alla fine è lei che vince. Sicura nelle risposte, volitiva e tenace, domina gli avvenimenti. Donna senza prevenzioni sociali., sincera e leale.

 GISTO
Uomo forte, con voce tonante e tono collerico. La sua voce minacciosa fa presagire un  dramma

 

 

PROLOGO

I quattro compagnoni compariranno sul palcoscenico a telone abbassato  possibilmente preceduti da vivace musica di scena

 

MAROLLA - (rivolto al pubblico) Sa ch’è na scampanata ? So sigur ch’en el sapet ! Alora ve l' dirò i’. Era na gran minchionatura ch' se dava ma chi faceva scandol....oh, na volta s' faceva prest a fè scandol !  Bastava che na donna avessa avut un fiol bastard, o men ancora, che un om un po' ansian avessa spusat ma na ragassa giovna. E alora sa s’ faceva ? Tre o quattre person del paés, tutte d’acord, s’ meteven, na nott, sotta la finestra de quell ch’ aveva  fatt scandol, e gió malé, a svergognal ! Minga sa du’ parulìn, mo sa i sgagg’, le cansunacc’ e la batraccola fatta sa i bidon ! Insomma, un gran chiass, e tutt el paés sentiva e se divertiva. E el minchionat ? Ma’ l minchionat i tucava stè sitt e non risponda, se no, quei de sotta, faceven pegg’. No’adess, maché, in ste teatre, pruvém a arfè na scampanata. Sem in quattre, i’ e sti’ atre tre (li indica). Per prim, i’. Chi so’ i’ ? I’ so’ Marolla, el pió ansian dla cumpagnia,  el capoccia, l’organisator, se diría ogg’, de ste bell schers; quest, vicin ma me, è Rimedi, n' amich mia, ch’ me dà na mana per tiena in pied tutta la baracca (Rìmedì darà qualche segno di compiacimento) perchè chi’ atre enn dó giovanott, inespert: ùn, quell malé, (lo indica) se chiama Debolessa - e quest ve basta per capì el tip (Debolessa avrà una reazione contenuta di risentimento); cl’ atre è ancora un burdell, un mucicon, ch’ se chiama Pistapep (Pistapep avrà una reazione esagerata di compiacimento) - Sti dó giovincell farann tutt quell ch’ i dirò i’ ! E adess pudém anca incmincè (fa l'atto di andarsene)

RIMEDI  (trattenendolo) - Oh, en è dett gnient del minchionat !... e de cl’ atra !

MAROLLA (un po’ seccato) - El minchionat en c’è perchè ló s’ vergogna!....ad

ogni mod el sentirann parlè, dopp !...cl’atra…cl’atra, quand vien, la vedrann!…adess, gim a fè la scampanata (e rivolto al pubblico) e v’ la prumett brodosa, cum ha da essa. Parola mia, parola de Marolla ! (si ritira dietro il telone seguito dagli altri mentre si ripete il motivo vivace della musica).

 

 

PRIMA PARTE

La scena si apre su un paesaggio di campagna nostrana; da una parte, in alto, si vede una vecchia casa. Gli uomini entrano a uno a uno con in mano un bidone con dentro un bastone. Dalla cinghia pende un imbuto che servirà da trombetta.

Ma - Oh, sem arivati, finalment !

De - Alora, sarìa quest el post ?

Ma - Propri ... mo parla pian, sem de front a la casa de Gisto.

De - Ostia, che casa vecchia c' ha Gisto !...guarda com s’ ved ben la loggia e chi du' camìn tel tett !

Ma - E pió in là c' è el capann.

De - En avrìa mai credut che Gisto, sa tutt i su gir, abitassa t’na casa tanta vecchia!

Ma - Gl’ ha lasciata el nonn sta casa....chi sà quant ann c' ha ? Mo Gisto ce sta ben listess, e pó adess c’ ha anca la cumpagnia !

De - Toh ! s’ ved la luc’ tun chel finestrìn !

Ma - Malé c' è la cucína. Ló e la burdella avrìen d' avé magnat e adess starann un  cuncìn a parlè…prima de gí a lett !

De - Mo dimm un po’, da maché ce sentirann ?

Ma - E com no !? Tel silensi dla nott ce sentirann i cuntadin e tutt el paés !

De - Pusibbil quei del paés ?

Ma - Se te l’ digh i’, c’ he da creda ! En el sè che de nott se sent anca el respir del lepre? (gli uomini, dopo aver esplorato il luogo, prendono posto)

De - Sti bidon du’ i  metém ?

Ma - (con importanza) - Questi i he da tiena sa te che serven sempre !

Pi -  Alora ... vlem incmincè ?

Ma - Sent ma quest ! Ló vol incmincè….(rivolto a lui) Se ved ch’ se’ un burdell !

Ri - Prima tocca pensè quell ch’ s’ ha da dì, coion !

Ma - E' la prima volta ch’ fa na scampanata. Ha furia, cum s’ avessa la crescia in tel foch !

Ri - E invec’ tocca ste calmi, se no el giochett en vien ben ! 

Ma - Alora (li chiama a raccolta), statme a sentì tutti. No’, ma Gisto, i duvém dè l'assica e tratall mal. Se ló sta sitt e s’ arend, se fnisc’ prest; se ló en s’ arend, alora tocca arnì dmana sera ... e ardai gió fin ch’ en se stuffa.…e alora ha da ceda per forsa.

De - E sa i dicém per svergognal ?

Ma - I pudém dì tutt quell ch’ ce par, basta ch’ parlàm ùn a la volta, se no s' fa confusion. Facém acsé: ma chi i vien in ment calcò, cmincia per  prim.…tant, dopp, da na parola ne vien n' antra.

Pi - I’ voi cmincè per prim !

Ma - (rivolto a Rimedi) Fal ste sitt, ma chel píscialett !

Ri - Marolla ha ragion. Propri te vo’ parlè, ch’ è la prima volta !

Pi – C’ ho na bella cuslina da dì !

Ri - Sentìm.

Pi - I digh ma Gisto: “Gisto, sa c’ arconti d’ bell ?" (Risata generale)

Ri - (imitandolo, ma burlandolo) - "Gisto, sa c’ arconti d’ bell ?" Ostia, che fantasia ! E va ben.e dopp ? Sa ch’ i dici dopp ?

Pi -  Dopp, basta !. (Altra risata)

Ma - Bravo ! Bravo ! Sa te se farìa propri na bella scampanata !

Ri - Cert che tocherìa essa spiritosí....

Ma - El brutt è se en vien in ment gnent.

De - E alora cum se fa ?

Ma - Sent ma quest !....ah, gim ben !

Ri - Cum se fa ? Aspetti ch' venga in ment calcò e dopp parli.

De - E quand ho fnitt ?

Ri - T’ arposi.

Ma - Sa credevi da non lascè mai gì da sgagè ?

Ri - Sarìa un bel lavor ! Invec’ nó bagaiàm per un pess e po’ c’arposam, archiapam per n’ antre pess ... e acsé de seguit.

Ma - Avet da capì che le fermat serven ma nó per archiapè fiat e serven anca ma Gisto se vol risponda.

De - E se Gisto en rispond ?

Ma - He da veda se rispond ! El sa ben ló ?  che pió aspetta e pió critich ricev. El sè sa te digh ? Quest maché, dopp diec’ minut, ha fatt!

De - Alora argìm a casa subbit ?

Ma - Cum capisci le rob, te ! Diec’ minut per mod de dì, ce vol quel che ce vol, e

basta ! Piutost, arcurdatve che se cmincia tutti asiém, prima a batta ti bidon e dopp sa  n' urle gross. Oh, la gent s’ ha da acorgia ch’ sém arivati !…E dopp dai sa le trombett !

Pi - Alora i’ en so’ pió el prim ?

Ma - Uffa ! Te me fe dventè matt ! ... Te en pò cmincè da per te sol, duvém atacal tutti asiém, acsé:  “GISTOO ! GISTOO!"...dopp tocca ma te. Te i dici: "Gisto, sa c’ arconti  d' bell ?”......e pó vengh i’. I facc’: “N’ avrè dle robb da dì ?”....pol gì questa... e pó chi vien ?

Ri - Dopp vengh i’. I’ facc’ la part, acurdatve, cum se avessa da difendle, ma Gisto.  I digh: “C’ n’ha da dì e da arcuntè dle robb, mo a st’ ora avrà voia ?"

Ma - Va ben, va ben. (a Debolessa) Adess ce se’ armast te. Te sa chi dici ?

De -  I digh: "Dai pur só, Gisto, che nó te stam a sentì !"

Ma - Embè, en è na gran robba blina, mo fa listess....intant acsé…dopp

nirà in ment calcos’ altre. Oh, se en vien in ment pió gnent, se sta sitti...mei a ste sitti che dì le sciapat.

De - (indicando) Guardat, hann smorciat la luc’ !

Ma - Enn gitti a lett i dó morós, adess vien el bell ! ... Arcurdatve ch’ ha da essa 'na surpresa...se nisciun de voiatre ha parlat ! 

De - Pi (uno dopo l'altro)- Io, no ! Io, no !

Ma - Tun ló, tun Rimedi, ce mett la man tel foch, mo tun voiatre en el so ! 

De - Pi (uno dopo l'altro) El giur ! El giur

Ma - En el so s’ v’ ho da creda ... mo tant, se avet parlat, se capisc subbit, e alora

(fa un gesto di  punizione molto evidente)

De - I’ so’ pront !

Pi -  Anch' i’ so’ pront !

Ma - Cambia, cambia díscors !.....Intant, per essa pronti, avet da ste’ vicin,... acsé…ecch, acsé (li allinea) Te, Rimedi, te metti maché ... Va ben.... oh, el batecch pront tle man, e avet da sbatta  fort, mo quand el dirò i’...donca prima se batt e pó se sgaggia, e pó dai sa le trombett ! Ce sém  capitti ? (Pistapep si curva reverenzialmente)

Ma - E te sa  fe’, adess ?

PI (girandosi e movendosi) - Me s' è slaciat na scarpa.

Ma - Propri adess ! A fall aposta, en se credrìa !

Pi - (sempre armeggiando intorno alla scarpa) Ho fatt, ho fatt !

Ma - Propri adess te se' acort ?

Pi - (scusandosí) Eh, sé, propri adess !

Ma - (risentito) Mo chi t' ha chiamat ma te ?

Pi - (scusandosi) So’ pront, so’ pront !

Ma - (risentíto) Te, burdell, se’ bon sol da perda el temp !(si riforma l'allineamento)

Ma - Alora, sem pronti davér ...C’ è nisciun ch’ ha da alaciass na scarpa o un buton ?

(tutti i compagnoni fanno cenno che son pronti)

Ma - Alora, apena dìgh “vìa”, partìm tutti asiem sa i batecch ! Alora, atenti....atenti... 

(Marolla si ferma perchè si accorge che qualcosa non va bene)

Ma - (a Debolessa) E te sa co’ batti, sa quest ? (gli prende dalle mani un bastoncino sottile sottile e lo fa vedere a tutti)  Mo sa c' avrè te tel testón ? Eh!...i’  t' ho dett da chiapè un batecch, no un righìn come quest !...adess  tocca perda el temp per truvè un batecch adatt ! ... (rivolto a Rìmedi) I’ te l’ dicév che sti dó en  faceven!

Ri - En fè el dificil ! Un baston ? Sa c’ vol a truval !(dà uno sguardo in giro). Véd, maché, ste ram d' alber (lo raccoglie). Quest pol fè ! (lo dà a Debolessa dopo aver fatto l'atto di picchiarlo in testa)

Ma - Ragassi, gim mal, mal na mucchia !...avrìa voia d’ lascè nico’ (con forza e decisione). Mo sicom me chiam Marolla e quand ho decìs da fè na  robba la facc’...alora, alora, arcminciam da cap: prima batét ti bidon e dopo urlat fort, mo sempre tutti ìnsiem. Va ben ?... e guai a chi sbaia ! ... Alora, atenti ma me, pronti !…pronti !....atension, tutti insiem.…pronti ... via ! (Marolla e i compagnoni battono sui bidoni e suonano le trombette)

Ma -  N’ antra volta ! (si ripete)

Ma - Va ben ! E adess, subbit sai sgagg’ ! Alora... atenti, guardat tutti ma me, urla fort...pronti, via ! (Insieme) GISTOO ! GISTOO !

Ma - M’ è piaciut ! Alora n'antra volta ! (si ripete)  (a Pistapep) Adess tocca ma te !

 

                       (URLATO)

 

Pi – Gisto ! Sa c’ arconti d’ bell ?

Ma - N' avrà da dì dle robb !

Ri - C’ n’ ha da dì e da arcuntè dle robb, mo a st' ora avrà voia ?

De - Incmincia pur, Gisto, che nó sem maché a sentì ! (commenti favorevoli, risatine di compiacimento)                                        

Ma - Intant, adess ch’ he spent la luc’ e se' a lett, sa i vo’ fè ma cla burdella ?

Ri - Sa vo’ ch’ i faccia ? Gnent i fa !

Ma - Gisto, maché digghen ch’ en se bon a fai gnent, rispond un po’ te! 

RI (facendo finta di sentire la risposta di Gisto) - Sa dici, ch’ en è vera ? che te ìnvec’ ce se fè ?

Pi (in falzetto) - Sarà, mo i temp dl’amor per te enn pasati !

Ri - He sentit ma quest ? Ma quest tocca perdonal perchè è pcin e sfaciat !  (commentí, risatine e conciliabolo per le prossime battute)

Ma - Da che part te se' mess tel lett, Gísto ?

De - Li farè a truvè la pusision bona ?

Ri - Gisto, questi machè en maligni. El sè sa pensen ? Lor pensen che te se' bon a dai sol i bascin ma cla burdella !

De - E’ vera, è vera ! T’ hann anca vist tla finestra !

Ri - Sa t' importa ma te, fícanas ! (risatine e conciliabolo)

Pi - En era mei se tutti sti bascin i davi ma la moi ?

Ma - ...chè alora en sarìa fugitta cum ha fatt !

Ri - Sta sitt, che la moi c'aveva altre da pensè !

Ma - Sa dici ? Na moi acsé giovina, acsé blina.en pensava sempre ma ló?

Ri - S’ véd de no, che per la testa c' aveva altre robb ! (risatine e conciliabolo)

Ma - Gisto, sa ne dici de tutt ste maldicens ?

De - En rispondi, Gisto ?

Pi - Alora vol dì ch’ ènn vera !

Ma - Dimm na robba, te en se’ un po’ bagiott per gì a lett sa cla burdella ?

Ri - Sta sitt, che invec’ la gent dic’ che ló è el pió arabitt  (risatine)

Ma - I’ vrìa sapé na robba: du’ li de’ sti bascin ?

Pi - Tla punta del nas o tun urecchia ? (applausi per Pistapep)

Ma - En rispondi, Gisto ? Alora t' vergogni !

De - Cert che sa i ann sua me vergognerìa anch' i’. 

Ma - El sè sa te digh ? Per non fat veda a dè i bascin, prova a chiuda la finestra (risatine)

- Me sè di' n' antra robba: cum set messi te e cla burdella ?

De - Spusatì en sét e fidanzati nemen, e alora ?

Ri - Alora, ve chiamerém: chi dó ch’ vann a lett insiem ... che pó vrìa dì che a lett ce porti ma l' amicca !

Ma - Di un po’ só - ma l'amicca du’ la metti per fè chel lavor, tel lett dla moi ?

De - ….o c’he un canapè de riserva ?

Ri - Quant ne voine sapé sti curioson !

Ma - O Gisto, se en c' he el canapè se’ propri un sfaciat !

Ri - E la burdella alora, che chiappa i mosc’ tel lett d' un antra donna ? Cert che en se sarìa dett de sta Santina !

Ma - (ironico) Perchè, acsé se chiama ?

Ri - Un bel nom, è vera ?

Ma - Un bel nom, se ùn el merrita.

Ri - A la bendision, tel més de magg’ c’è gitta sempre !

Ma - Mo el més de magg’, è pasat da un pess, babeo!  (conciliabolo)

Ma - T’arcordi, Gisto, de cla cansuncina ch’ cantavne i nostre nonn ?

De - Cla cansuncina di fidansatìn ?

Ma - Va ben per te e la tu' amicca !

De - La vo’ senti, Gisto?

Ri - Sa dici, ch’ en t' arcordi de sta cansuncina ?

De - Se en t' l’ arcordi, tla meterém in ment nó !

Pi - E se ‘n la vo’ sentì, tla cantam listess ! (Insieme, mettendosi in:posa e con diversi gesti) (seguendo un motivo molto noto)

            El ragass ma la ragassa

            chiappa le pulc e pó le massa

            e le mett tel tegamín

            per cundic’ i  taiulìn !

Ma - T' è piaciutta, Gisto ?

Ri - Nó tropp ne sapem cum questa !

De - Pudém durè fin  a dmatina !

Pi - .…e se te en rispondi.arcminciam dmana sera !

Ma - Te vlem tiena alegre, Gisto ! Va ben ?...dai ! tacca banda !(si ripete la canzoncina)

Ma - O Gisto, voî parlè sul seri: cum è ch’ è mandat via ma la moi ? 

Pi - Sem i amich tua, ma nó ce l’ pò anca dì' !

Ma - N' ha dett tant la gent de sta moi tua. E’ mei che parli, se no tocca stè a sentì ma  le linguacc’.

De - E sa digghen, donca, ste linguacc’ ?

Ri - En li dit ma Gisto, che dopp i dispiac’ !

Pi - Se i dispiac’, pegg’ per ló !

Ma - Alora, el sé sa digghen ste linguacc' ? Che la colpa è la tua perchè ma la moi en se stat bon de sudisfalla ! 

Ri - Brutt sfaciatl, acsé i dici ma Gisto ! 

Ma - I’ diggh quell ch’ ho sentitt.

De - Ecch perchè lìa s' è stufata !

Pi - ….e acsé un bel giorne è fugitta !

Ma - ...e te c’ he prés un gran dispiacer che per poch en t' amassi !

Ri - Dopp, te se' armess...mo t’ è nutt el brill de cumpagnat sa n' antra donna !.

Ma - I ann ènn pasati anca per te, Gisto !.

Ri - Mo ló  minga i conta !         

Ma - Sta a sentì ma me: cla burdella è troppa dolcia per i tu' dent !

De - Sa rispondi, Gisto ? (pausa e messa in posa di Rimedi)

Ri - Ha dett che i salt tel lett, en i pol fè pió.

De - Bravo, Gisto, sta volta se' stat sincer !

Ma - E alora arcordet: en te fè nì el panscion !

De - El panscion, el panscion !

Pi -  Quant è bel Gisto sa’ l panscion ! (Marolla fa un cenno brusco di tacere e invita i compagnoni a trovarsi un posto per riposarsi)

Ma - Alora ... ste Gisto en rispond. Cum la metém ?

- Fa el dur, fa el sostnut.

Pi - E se non s’ arend ?

Ma -Sciap, com en s’ arend ? Nó contínuàm a stussicall, a la fin duvrà dì ch’ i basta !

Ri - Ste Gisto ce dà da fè, en credev !

Ma - Faccia quel ch’ vol: nó sem in quattre, ló è sol !

De - Prò i’ vrìa sapé sa suced se en ce rispond.

Ma - T’ l’ ho già dett, incantat, arcminciam dmana sera !

De - E la gent sa dirà ?

Ma - Se divertirà na gran mucchia !

Pi - Sta a sentì: se dmatina Gisto me vien a cerchè e pó me mena ?

Ma - Mo sent ma quest ! Va là ch’ en te vien a cerchè, el sa ben ló dopp sa chi tocca !

Pi - Mo i’ intant le chiapp !

Ma - Te en capisci propri gnent. Gisto dman en vien nè da te, nè da me, Gisto en va da nisciun !

Ri - Pensàm intant cum pudém fall risponda, ma Gisto. 

De - El sapet sa i pudém dmandè ? I pudém dmandè: "Cum se’ riuscit a purtalla a casa ma cla  burdella ?"

Ma - Toh, na volta ch’ parli ben !.

Pi  (a Debolezza) - Me l’ fè dmandè ma me?

De - Sa c'entrì, te ? L’ho pensata i’ sta facenda !

Pi - Alora i’ i  facc’  na cantatina!.

Ma (sbuffando) - Oh, ló canta ! ... e sa i canti ?

Pi - Na cansuncina !

Ma - Mo gli avém cantata ?

Pi - N’antra...pió blina !

Ma (sbrigativo) - Statme tutti a sentì !...Nit tutti vicin a me !...Debolessa ha ragion, i duvém tuchè ma la burdella. Se pudrìa dì: “Gisto, cum è ch’ è nutta via da casa, cum è ch’ ha lasciat el su sì per nì a stè sa te ?"

Ri - Facem cum dic' Marolla.

Ma - Vedret che se tucàm ma lìa, ló s’ arsent e risponde. (Uno dopo l’altro) - Va ben...va ben, va ben....ostia se va ben !

Pi - Prò i’ voi incmincè sa na cansuncina !

Ma - Mo lascia gì  de pensè ma le sciapat !

De - E cum ha nom sta cansuncina ?

Pi - Quella dla furmicca.

De - Quella dla furmicca ch’ cerca maritt ?

Pi - Sé, propri quella !

De - Oh, è blina per daver !

Ma  (duro) - V’ ho dett de no !

Ri - Digh la vrità, me piac’ anca ma me cla cansuncina ! (ma, sbuffando) - Mo sa facém maché ?...

Ri - Girìa propri ben per chi dó   (con un cenno di allusione)

Ma (irritato) - Voiatre sét  na cova d’ matt!

Ri (alludendo agli altri due e rivolto a Marolla )- Mo lasci fè !

Ma - Tutti contra d' me ! (innervosito) - Mo fat cum ve par ! Cantat la cansuncina, cantat quell che vlet, basta ch’ fat prest !

Pi (battendo le mani e canticchiando) - Bravo Marolla, bravo Marolla !

Ma (risentito) - Un acident che te spacca !

Ri - Dati só, en perdém temp ! Cum fa già cla cansuncina ? 

Pi (recitando) -La furmicca va pel prado, gira gira vol maritt. Scappa fora un bel lumbricch….

Ri - Basta ! Chi è ch’ la canta

Pi - I’ la cant. 

De - Anch' i’ la cant.

Ri - E te, Marolla ?

Ma (duro) - No ! I’ en la so e manch la cant. 

Ri - Alora sem in tre !

Ma (allontanandosi) - I' vaggh ma là, dietra cla cerqua !

Ri - No, en gì via !

Ma - E' mei ch’ en ve véd !

Pi - Mo sta sa nó !

De  - Sta sa nó !

Ma - Artorne quant ét fnitt sta bufonata !.....che ora sarà ?....sarà le undic’. Tirat via,

che la scampanata è longa ! (scompare dalla scena)

Ri (a Pistapep) - Dai, incmincia te !

(Pistapep canta da solo, con molte mosse, i primi quattro versi. Glì altri due versi vengono cantati in coro. Poi i tre compagnoni si alternano, sempre restando due versi cantati in coro. Gli ultimi cinque versi sono cantati in coro)              

LA FILASTROCCA D’LA FURMICCA

Casella di testo: D' una casa come faremo ? 
Scappa fora 'na lumèca
se me vua sarò la chesa 
Scappa fora 'na pacca rossa
se me vua sarò la carossa !
La carossa trovata l'avemo
d' una frustaccia come faremo ?
Scappa fora 'na bisciaccia
se me vua so la frustaccia ! -
La frustaccia trovata l'avemo 
dei cavai come faremo?
Scappa fora 'na pera de gall
se me vua sarò i caval ! -
I cavalli trovati li avemo 
di una servaccia come faremo ? 
Scappa fora 'na somaraccia
se me vua so’ la servaccia! -
Sa j orecchi ce careggia l'acqua
sa la Iengua lia ce lava i piatt 
sa la coda ce spassa la chesa 
sa le gamb c’arduna la legna.
Guarda cla sumarra com la s’ingegna !
                                             (URLATO)
 
 
  
 
sa le 
gamb 
sa le gamb c'arduna la legna.
Guarda cla sumarra com la s' ingegna !

La furmicca va pel prado

gira gira vol maritt.

Scappa fora un bel lumbricch

- se me vua sarò el rnaritt ! -

E la casa trovata l'avemo

d' un paiacc' come faremo ?

 Scappa fora un raganacc'

- se me vua sarò el paiacc' -

El paiacc' trovato l' avemo

d' una coperta come faremo ?

Scappa fora 'na lucertola

 - se me vua so’ la coperta -

La coperta trovata l'avemo

Dei guancèl come faremo ?

Scappa fora dó conei

- se me vua sarò i guancèl -

I guaincèl trovati li avemo

del lensol come faremo ? 

Scappa fora dó rosignol

- se me vua sarò i lensol -

I lensol trovati li avemo

d' una carossa come faremo ?

El marito trovato l’ avemo

                                                          

De - La sapevi questa, Gisto ?

Pi -  C’avrè vist da la finestra cum avém fatt ben !

Ri - Mo Gisto c' ha atre da pensè, en l’ he capit ancora ? 

Pi - (graziosamente) - Ma chi penserà tutt el giorne, ste Gisto !? 
(Intanto Rimedi chiama a bassa voce Marolla e gli fa cenni di ritornare sulla scena. Anche gli  altri due lo invitano con parole e cenni. Marolla alla fine rientra e dopo un breve conciliabolo riprende la canzonatura)

 

                                                (URLATO)

 

Ma - O Gisto., t’ voi dmandè na robba: cum è ch’ he prés tun casa ma cla burdella ?

- Lia chiappa ancora el latt, te c’è pió de quaran’ann !

Ma - Gìrà ben n' acopiament  acsé ?

- Quest en el so, ma in tutt i mod ha da essa svelt, ste Gisto !

Ma – Ostia ! Guarda cum el macina !

Pi - Gisto, birichin, me pudresti insegnè cum se fann le conquist !

Ri - Perchè, te c’ he invidia dle su conquist ?

Pi -  Nooo ! dicév per parlè ! 

Ri - Perchè, Gisto te sa antipattich ?

Pi - Onnò antipattich, Gisto è n' amich mia !

Ri - Alora perchè i dici "birichin" ?

- Acsé...per rida.

Ri - En è ch’ pensavi che Gisto fossa un vecchj ? 

Pi - No, no !

Ma (a Rimedi) - Quant ann de precis ha, ste Gisto ?

Ri - Te poss risponda ch’ è un pess ch’ è mal mond ! 

Ma - E quant ?

Ri - Bsognarìa dmandalli ma ló !

Ma - Ben dett ! Gisto, quant anni c’ he tla schina ?

De - En te vergognè, ansi è mei che ‘l dici, se no c’artocca sentì ma le linguacc’ !

- El sè che le linguacc’ ènn sfaciat na mucchia !

Ma - El sè sa pudrìen dì ? Che te c’ he pió de quarant'ann !

Ri - Eh, pió de quarant’ anni !

Ma - Alora, quant ènn ? Quaranta o cinquanta ?

Ri (fingendo di ascoltare) - Cum dici, Gisto ?....eh!.…quarantaquattre !

Ma - Enn un bel brustol ! He sentit ben ?

Ri (stando alla finzíone) - Cum no ? L’ ha dett chiar: quarantaquattre !

Ma - E lia quant c’ n’ ha ?

Ri –-Se’ un bell sfaciat a dmandè i ann d’ na donna !

Ma - Mo tant el san tutti che lia c' ha men dla metà di ann de ló !

Ma (a Rimedi) - Sa dici, se sarà ofesa la Santina per via di ann ?

Ri - Nooo ! E' vera Santina ch’ en te se' ofesa ?

Ma - Alora i’ voi fè n' antre discors. I voi dmandè: “Cum è fatt a lascè mal tu sì che te mantneva cum na fiola ?”

Ri - En se' stata ricunuscent ! Acsé se fa ?

Ma - El tu sì t' ha arcolta, el tu si t’ ha arlevata...e te invece de ringrasial, se gitta ti bracc’ de Gisto. Mo cum è ?

Ri - Ha d' avè pers la testa per ste Gisto !

Ma - El vo’ sapé chiar ? La gent dic’ ch’ se’ fugitta da la casa del sì cum se el piancitt te scutassa sotta i piéd !

Ri - Sta a sentì. En era mei se te metevi sa un giuvanott ?

Ma - C’ n’ avem tanti di bei giuvanott ch’ voien fè l' amor !

Pi - (graziosamente) - Pudevi nì sa me, Santina !

Ri - En badè, quest è un sfaciat !

Ma - Mo maché c’ n’ avem n' antre de sti giuvanott....ginial....ben fatt. Pudevi chiapè ma ló, Santina !  E te invec’, subbit sa Gisto !

Ri - En arcminciam a parlè mal de Gisto !

Ma - E chi parla mal ?

Ri - E’ da sapé che Gisto, sa tutt i su ann, è sempre un bell’ om ! 

Ma - E chi dic’ gnent !

Ri - E pó digh che la Santina chiappa ma chi i par !

Ma - Che vrìa dì, che se ma la Santina i piac’ un om de cinquant' ann el pol chiapal !

Ri - Sigur ch’ el pol chiapal ! Pol chiapè anca ma ùn pió vecchj ! E ma te en ha da impurtè gnent. (Pausa)

Ma - O Gisto, me se dì cum è che te...

Gisto (con voce forte che viene dalla casa, senza che il personaggio si veda) - Vlét lascè gì o vengh gió e  ve romp el mus ! (scena di sorpresa e anche di smarrimento tra i compagnoni)

Ri - Toh, Gisto s' è sveiat !

Ma - Vien, vien gió, farem a chi le dà pió gross !

Gisto - I’ digh ch’ è ora de fnilla, è ora d’ lascè in pac’ ma la gent ! (breve pausa tra i compagnoni per pensare a una rìsposta) 

Ri - Ostia, se’ trist, Gisto !

Pi - Nó facevam per rida, è vera ?

Gisto - Bel rida, è da un' ora  ch’ urlat ! 

Ma - Mo questa è na scampanata, Gisto ! 

Gisto - Avet fatt tropp critich, avet ofés tropp !

Ma - Mo questa è l'usansa, el sè anca te !

Gisto - Voiatre sét di vilan e di sfaciat !

Ri - Te se’ arabiat, Gisto ?

Ma - En pensavam ch’ t’ la chiapavi tant !

Gisto - Ve diggh de fnilla, se en vlét buschè !

Ma - Guarda che Rimedi c' ha el pugn proibit !

Gisto - E i’ ve diggh che se vengh gió ve spacch el mus ma tutti !

Ma - Oh, vò fè basta da dì le fregnacc’ ? Nó en avém paura de te e continuam a butatt só le crittich ! La  scampanata fnisc’ sol quand ce farè entrè dentra casa, ce darè da beva  e ce farè fè un balett sa la  tu burdella !

Ri - Perdón, Gisto, mo l' usansa dic' propri dacsé !

Gisto - A casa mia voiatre en ce metét piéd !

Ma - E alora la musiga cuntinua !

Gisto - Vlét veda ch’ git via ?

Tutti (uno dopo l'altro) - No !..Oh no !...No, no !...No e pó no !

Gisto - Vlét veda ch’ ve facc’ corra per i camp cum i lepre ? (gesti di diniego, risatine)

Gisto - Adess vaggh a prenda el schiopp ! (smarrimento da parte dei compagnoni)

Ma - Gisto, en te sarè  minga immatitt ?

Ri - El sè che chi massa la gent va in galera !

De - E quand se’ dentra en scappi pió, el sè ?

Pi - E quand se’ dentra, chi bada ma la tu burdella ?

Gisto - En ve rispond per gnent, rassa de tarpani, mo adess vaggh a prenda el schiopp e ve mass ma tutti e quattre !
(Paura dei compagnoni, confusione e fuga dalla scena di Pìstapep e Debolessa. Poi se ne va anche Rimedi mentre Marolla cerca di trattenere tutti, imprecando. Alla fine se ne va anche lui. Tutta la scena sarà accompagnata da un motivo musicale)

 

 
 
SECONDA  PARTE

(La stessa scena dell'inizio. I compagnoni però sono seduti e con gli occhi bassi) 

 

De - E adess, sa facém ?

Ma (duro) - Adess s' resta maché !

Pi - Mo se quell ce spara ?

Ma - Ma chi spara !? En capisci ch' l' ha dett per spaventacc ?

Pi - Mo se facessa per davér ?

Ma - Acident ma te e la paura ch’ c’ he adoss !

Pi (implorante) – I’ en voi chiapè le schiuptat !

Ma (sempre duro) - E i’ te diggh che te en te movi !  (Pausa)

Ri - S’ la vlém dì propri giusta, se pudrìa anca lascè gì !

Ma - Bravo, bravo ! En credev che Gisto avessa cunvint anca ma te !

Ri - Mo Gisto in tla canna del schiopp en ce mett minga i stupacc’ - ce mett el piomb, el sè ?

Ma - Mo ló c’ l' ha manch el schiopp ?

Ri - Com en c’ ha el schiopp ! Li fa ló i schiopp !

Ma - I fa per venda, quest el sapem, mo per ló s’ l’ he tnut ?

Pi - L’ ho vist  i’ na volta a butega a fè un schiopp !

Ma - Sta sitt, che te he tanta paura ch’ en t' arcordi manch quell ch’ he vist !

Pi - Ce poss giurè ch’ è vera !

Ma - Sta sitt.ch’ è mei per te ! (a se stesso) Prima d' argì sa questi m' ha da chiapè un colp, m’ ha da chiapè !

De - Mo quell è matt, quell ce vol sparè !

Ma - En è matt, no, è birb !

De -  Mo c' ha un nervos !

Ma - Sa credevi che dopp tutt quell ch’i he dett te facessa le caress ?

Ri - I’ la pens sempre come prima: per adess se pudrìa fè basta.

Ma - En t’ vergogni ? En è mai sucess che na scampanata se ferma !

Ri - Mo stavolta c’ ènn de mezz le schiuptat, oh !!

Ma - Le schiuptat ch’ ha inventat Gisto ! La scampanata bsogna fnilla, en voi caschè tel ridiccoll !

Ri - Sa i frega pó ma la gent ?

Ma - Ostia se i frega ! Dman sta scampanata sarà tla bocca de tuttì !

Pi - Mo c’ avrann sentit davér ?

Ma - Ecca el solit ìmbecill ! Parla sol perchè c'ha la bocca !

De - Va ben, c’ hann sentit, mo pudrìen pensè che la scampanata è fnitta !

Ma - O babeo, la gente en è minga sensa cervell !

Ri - Decidém, perchè Gisto ormai ariva.

Ma - Stat a sentì ma me: voiatre git tel bosch, i’ vaggh tla casa de sotta,  da Orest, ch’ è un amich mia, e me facc' dè el schiopp.

Ri - Acsé te t' la squai e ma nó ce lasci tel bosch !

Ma - Quant se' coión anca te ! Tel bosch ve pudet nasconda, no ?

Ri - Sa ste chiaror de luna, Gisto ce trova anca tel bosch, e pó per arivacc’ bsogna traversè tutt el camp. El se' cum  è cuntent, Gisto ? Per ló è cum sparè ti fringuell !

Ma - Ho capit. anca te la fè adoss !

Ri (risoluto) – Stamm a sentì ben: se te artorni sal schiopp d’ Orest maché ce scappa el mort. No, te en ve’ da nisciuna part !

Ma (saltando addosso a Rimedi) - Arcòrdet ch' i’ en chiapp i ordin da nisciun !

Ri (tenendogli testa) - Mo nemén nó chiapam i ordin da te !

- Vlém turnè a casa ?

Ma (durissimo) – Ardai !

Pi - I’ staggh pront per dmana sera !

Ma (c.s.) - Te cnosch ma te ! Te se’ bon de nascondet per non fat truvè dmana sera !

Pi - No, no ! I’ vengh, vengh !….basta che Gisto en tira fora el schiopp !

Ma - Brutt fifón, en è capit che Gisto sal schiopp te vol imbambolè ? Te te spaventi e ve' via, acsé l' ha de vinta ló.

Ri (a Marolla) – I’ te diggh che la scampanata ha da essa na robba divertent.

Se s’ arduc’ acsé, en va pió ben!

De - Ha ragion Rimedi !

Pi - Sé, sé, ha ragion Rimedi !

Ma (molto risentito) – C’ l’ avet tutti sa me, è vera?...Acidenti cla volta !

De (indicando la casa dì Gisto) - O Dio, vien ùn !

Pi - E’ Gisto, fugìm tutti !

Ma (guardando da quella parte) - Aspetta ch’ en è Gisto !

De - Com en è Gisto ! Chi vo’ ch’sia ?

Ma (sempre guardando) - Te diggh ch’ en è ló !

Pi - I’ fugg’, listess !

Ma - En è ló, papagall, è ùn pió pcin de ló e pó en c' ha el schiopp.

Ri (guardando) - Adess el veggh chi è.

Ma (agli altri due pronti a fuggire) - Indvinat chi è ?

Gli altri due (spaventatissimi) - Chi è ? Chi è ?

Ma - E' la Santina !Gli altri due - La Santina ?

Ma - Propri lia ! Véd che Gisto en vol masè ma nisciun ? (Compare Santina, seria ma senza collera e si avvicina)

Ma - El tu Gìsto vleva rompa el mus ma tutti, vleva tirè le schiuptat, cum è ch’ en ha avut el coragg’ da  nì fora ?

Sa - Sta sitt, per carità ! Sapessi quell ch’ ho fatt per tienle bon ? 

Ma -Te duvém creda? O invec’ Gisto ha mandat ma te perchè da la paura la fa adoss ?

Sa - Paura ló ? Ló è sol ner da la rabbia. Vleva nì gió sa ‘n torcol tle man per spacavle tla testa !

Ma - Mo dimm un po’, s’ è immatit el tu Gisto ?

Sa - Per gnent !

Ma -  Mo tant è  l'usansa de minchionè quand un omin ansian se porta tun casa na ragassa ?

Sa - Minchionè un po’, va ben; mo vuiatre ne avet dett troppe,  l'avet ofés propri ma Gisto !

Ma (ironico) - 0 purtin ! Mo te en sarè minga nutta da nó per avé le nostre scus ?

Sa - No, i’ so nutta a dì che ma Gisto en el duvét prenda in gir, che de tutt quell ch’ è   sucess la colpa en è la sua.

Ma (ironico) - E de chi, alora ?

Sa - E' la mia.

Ma – Toh, questa è propri nova !

Ri - T' vo’ spieghè un po’ mei, carina ?

Sa - C' è poch da spieghè, v’ l’ ho già dett: la colpa è tutta la mia !

Ma - E se te inventassi tutt per scagionè ma ló ?

Sa - Sét padroni de creda o de non creda, mo i’ parlerò !

Ri - E alora di pur só !

Sa - Embè, so statta i’ a gì da Gisto.

Ma - Me piac’de sapéll, toh ! Mo è pensat che Gisto è un omin sposat ?

Sa - C' ho pensat sé, c’ ho pensat !

Ma - Alora, carina, daver en te capisch !

Sa - I’ en avrò fatt ben a cumpagnàm sa Gisto, mo anca el mi sì !...

Ma - En me dì ch’ el tu sì en te vleva pió tun casa ?

Sa - No, no, ansi ló sarìa stat tutt cuntent s’ i’ fossa armasta !

Ma - E alora ?

Sa - Alora...ho vlut nì via i’, t’ ho dett, de testa mia !

Ma - Alora la matta se’ te, no Gisto !

Ri .- Stam calmi. Donca, te arconti d’avé lasciat el tu sì de voia tua.
Mo quest par impusibil, perchè tutti sann ch’ el tu si’ te vleva ben, ch’ t’ha arcolta da pcina quand è perdut babo e mama, t’ ha arlevat cum na fiola !

Sa - Quant ce vol a capilla ! Tun cla casa en ce stav pió ben, e sicóm malé sotta lavora Gisto, ch’ i’ cnuscev da ‘n pess, e so ch’ è un bon om, so’ fugitta da ló !

Ma - Ah, te fè prest ! Un giorne te chiappa el brill de gì sa chi c’ha passa quarant’ann e che per de pió è spusat, e te ce ve’ subbit de corsa, sensa pensè ma gnent !

Sa - Na ragion c’ l' avrò avutta, no ?

Ri - Oh, sentìmla sta ragion ! He parlat, he parlat, mo sensa dì la robba  pió impurtant: perchè è lasciat mal sì ?

Sa - Se el vlét propri sapé, l’ho lasciat perchè ló me dava fastidi.

Uno dopo l'altro - Cosa !?…Cosa !?..Cosa è dett !?…mo se’ sigura de quell ch’ he dett ?

Sa - Avet capit tant ben !

Ma - Te vo’ spieghè mei ?

Sa - Uffa ! Me dava fastidi, me tucava, me niva adoss, avet capitt, adess ?

Ma - Mo dirè per schers ?

Sa - Te sembre una ch’ ha voia d’ schersè ? 

Ri - Per el diavol porch ! Mo te batti ben ? Mo capisci sa dici ?

Sa - E com no ?

Ri - Donca, Gig’, el tu si’, un om che fin adess sembrava onest e seri, scond te saría un gran purcacion !

Sa (con forza) – Propri !

Ma - Mo c’ avem da creda ma tutt quell ch’ he dett ?

Sa - Fat cum ve par, ma me en m' importa !

Ma - T' ha da impurtè invec’, perchè s’en dici la vrità.…te purtam a Pesre, tel manicomi !

Sa (spazientita) - Insomma, i’ er nutta per dì che la colpa en è de Gisto. Adess poss argì via ! (fa   l’atto di andarsene)

Ri - Fèrmet, ascolta ma me ! Perchè en c’he dett ma tutti e subbit de ste vissi del sì ?

Sa - Perchè sa Gisto me so’ messa d' acord de non parlè....per riguard dla sìa e dle mi  cugin.…mo era mei avé parlat, acsé tutti avrìen saput e sta scampanata en l' avresti fatta !

Ri - Gig’ c’ ha moi e du’ burdelle.…me sè dì cum hann fatt a non acorgse ?

Sa - La sia puretta, forsi l' avrà anca capitt.…ló ormai cercava in tutti i mod de restè sol sa me ... mo en m' ha mai parlat. Le burdelle ? Le burdelle no, en sann gnent.…ancora ènn troppe pcine.

Ri - E non he mai urlat, en he mai chiamat aiut ?

Sa - Se urlav, se chiamav aiut, la gent avrìa capìtt e alora sarìa nut fora un scandol. I’ stav tutta  la matina tun casa a fè le facend (le burdelle erne a scola e la sia, cum sapet, al servisi). Embè,  quand ló me s’avicinava, i’ fugiv, fugiv sempre, per le cammer, per el salotin....En ho mai chiamat aiut .…chi c’ avrìa arméss sarìen statte la sia e cle du’ burdelle.…per lor  sarìa stat na vergogna troppa grossa !

Ma - Ma me en me c’entra che Gig’,  sa la moi e du fiole, gissa in cerca de te. En i avrè minga fatt capì,  in qualca maniera, che te ce stavi ?

Sa - Vergognet a dimm acsé ! T ’ho dett ch’ fugiv, fugiv sempre .…inventav le scus per non armana sola sa ló, mo ogni giorne me niva pió vicin, ogni giorne dventava pió sfaciat !

Ri - E Gisto cum s’ è truvat tel mezz ?

Sa - La prima volta so’ corsa tla su butega, ch’ è sotta la casa del si’. Ho inventat na scusa e me so’ messa a discorra. En ha suspetat gnent. La sconda volta so’ entrata de corsa, sempre tla  butega e i ho dett ch’ avev na gran paura. M’ ha fatt curagg’ e m' ha acumpagnata de sopra. Mo la tersa volta ha sentitt a corra per tutta la casa e pó ha vist mal sì afaciass da la finestra.ross com el foch...e alora ha capitt !

Ri - La gent prò ha dett che te he fatt i tu interess a gì sa Gisto. 

Sa - La gent pol pensè ch’ me so’ messa sa ló perchè ha un mestier bon e la casa del sua, mo te adess sè ch’ en è vera. I’ ho sbaiat sol a  non parlè subbit.

Ma - Dimm na robba: en è mai pensat che ma Gisto la moi i pol anca turnè ? 

Sa - Cert ch’ c’ ho pensat, anca se Gisto dic’ che cla donna en turnerà pió da ló. Se la moi torna, sarò na disprata.…Girò tun antre paés, a fè la serva ma qualch pusident o a lavrè a giurnata.

Ma - Lavrè a giurnata è fatiga un gran bel po’ !

Sa - I bracc’ ènn boni e la salut en me manca !

Ri - Rispondme subbit, mo arcordet ch’ he da dì la vrità: te, i vò ben te, ma Gisto ?

Sa (senza imbarazzo) - Cert ch’ i voi ben !

Ri - Mo el sè che per l' età pudrìa essa tu padre ?

Sa (c.s.) - Embè, i voi ben listess !

Ri - En pensi che tra na decina d' ann, se stè sa ló, el tu Gisto en sarà come ogg’ ?

Sa - En vaggh tant avanti sa’ l pensè !

- E i fiol ? I fiol che te darè ma Gìsto en possen purtè el nom sua, quest el sè, no ?

Sa (senza scomporsi) - Portarànn el nom mia !

Ma - Te poss dmandè n' antra robba o he da turnè da Gisto ?

Sa - Dì pur, Gisto m' ha prumese ch’ en se mov da casa fin che en arvengh ! 

Ma - Sta moi de Gisto, me sè dì cum è che ló l’ha mandata via da casa tutta d' un chìopp ?

Sa - En è afar mia quest, mo de Gisto.

Ma - Va ben ch’ è de Gisto, mo i’ so’ sigur che te el sè !

Sa (risoluta) - Podrò anca sapel, mo resta sempre un afari sua. 

Ma - Sta a sentì: el fatt è sucess qualch ann a sta part. I’ m’ arcord che la gent parlava mal na gran mucchia de sta donna. 

Sa - Vria veda, serpent cum era !

Ma - Anca Gisto prò, en è scapat pulitt da sta facenda.

Sa - Sa vresti dì ?

Ma - Vria dì che anca ló en faceva ben.

Sa - Mo sa è ste discorra ? Parla chiar !

Ma - Dmandli ma Rimedi, ló ne sa pió de me.

Sa - Alora sentim ma quest.

Ri - La gent diceva che la colpa pió grossa sarìa statta de lia, mo parlava poch ben anca de ló !

Sa - De Gisto, è tutta na malignità !

Ri - Epur, se el dic’ la gent, calcò d' vera c'è sempre !

Sa -I’ alora er pcina e i discors dla gent en i ho sentitti, mo adess so curiosa un bel po’ !

Ri - I’ te diggh, mo accordet che dopp tocca ma te a arcuntè !

Sa - E va ben ! Mei a parlè che ste sitti !

Ri -Alora....c’è poch da discorra... la gente diceva che Gìsto la  spaventava ma la moi.

Sa - Com, la spaventava ?

Ri - La spaventava….sa la su forsa.....sa i su calor....insomma per  ste robb.

Sa - I’ en capisch. E de lia sa diceva ?

Ri - De lia diceva ch’ era na donna ambisiosa, mo delicata.

Sa - I’ te poss di' ch’ era anca na svergognata ! Gisto ha fatt ben a mandalla via !

Ri - Alora ha cumbinat calcò de gross ?

Sa - En me diret daver ch’ en sapet gnent de gnent ?

Uno dopo l'altro - Gnent....Gnent de gnent.…propri gnent !

Sa - En ce créd.

Ri -  De sta donna e de Giato s’ è parlat na mucchia.…mo de precìs en s' è saput.

Sa - Alora, vlet sapé sa ch’ ha fatt ? (allargando le braccia)

Na robba acsé granda, ch’ en ce sta da nesuna part !

Ri - Cuntinua.

Sa - Per prim, Gísto s' è fatt prenda tla ret e l’ ha spusata.

Ri - E dopp ?

Sa - Dopp ha apert  i occhj e ha vist.

Ri - Mo cosa ha vist ?

Sa - Ha vist che la moi era un diavol !...Sapet tutti che sta donna en era di post nostre, mo dla Rumagna. Gisto l' ha incontrata la prima volta tna sala da ball. E questa i s' è atacata subbit.…S’ ènn spusati du més dopp. S’ ènn spusatí e ló l'ha purtata ma qua !

Ma - Sembrava gisser d' acord !

Sa - Bella forsa ! Gisto i faceva fè tutt quell ch’ vleva; se cumprava i bei vestit, giva a balè, faceva la cvetta sa tutti !

Ma - E Gisto ? 

Sa - Ló era inamurat cott, stava sitt ! Intant la casa i s' era ardotta un purcil ! 

Ma - En sarà stat minga per quest ?

Sa - Noo ! C’ n’ è dl’atre ! Lia era propri na spudurata ! Stat a sentì sa ha cumbinat.…Donca ma Gisto i aveva dmandat de pudé gì’ ogni tant a trovè mai genitor, ch’ stavne a Rimne.

Ma -  E' vera. Ogni dó o tre setiman sta donna partiva e non se capiva ben du’ gissa.

Sa - Ma na moi ch’ te chiéd da gì a truvè ma i genitor sa i vu dì ? La lasci fè! E lia giva sé a Rimne, mo no dai genitor !

Ma - E da chi giva ?

Sa - Giva a truvè ma l'amant !

Insieme - Ma l'amant !?

Sa - Questa è la vrità.

Ma - E Gisto cum l' ha scuperta ?

Sa - Basta, en voi dì atre !

Ri - Invec’ è propri adess ch’ he da arcuntè tutt !

Sa - Sa sto maché a spiferè i fatt de Gisto ?

Ri - En ènn pió i fatt de Gisto, mo de cla putana !

Sa - A la fin, he ragion te ! E alora sta a sentì cum l' ha scoperta ! Na volta Gisto ha dovut a gì a Pesre, sal camion, per carichè un melott. Ariva a Pesre e i digghen che el melott è ferm a Rimne e che.tocca gì a chiapall malà. Ló è tutt cuntent perchè pensa de fè una surpresa ma  la moi. Invec’, quand ariva dai socer, questi arconten de non avella vista, e in pió cunfèssen  che dle cumpars dla fiola da lor en san gnent de gnent !  Ló alora suspetta e i par de capì.…S’ arcurdava de un giuvanott ch’ aveva fatt l' amor sa lìa prima de ló. Ste giuvanott stava tun paés malè vicìn, ch’ s’ chiama   Verucchio.…Sa fa Gisto ? Cum un danat monta tel camion e va a Verucchio. E dop un po’ ch’ gira per el  paés, i scova, ma lor dó, a fass i cumpliment sotta na pianta. 

Ma – Ostia ! Adess dventa interessant !

Sa - I trova malè insiem ch’ se bascen e s’ caressen, e i se scaia adoss !  El giuvanott fugg’ per i camp, mo Gisto  l' ariva e i dà un fracch de scgnat.…el lascia tun foss pió mort che viv, pó artorna da lìa. Lìa en s' era mossa  dal post. E quand ló è arìvat s' è messa a recitè la part....s’ lamentava, piagneva, el vleva arconquìstè ma Gisto. Ló la vleva strosè...mo s’ è tratnut. N’ i a dett d' ogní sorta, i ha mandat cent maledision.…e pó è  turnat a casa sua. 

Ri - Por Gisto, en so cum ha fatt de non masalla !

Ma - Ah, i’ en l' avrìa perdunata !

De - I’ l' avrìa butata a rugulon !

Pi - I’ l' avrìa mursicata tutta !

Ri - He fatt ben a arcuntè tutt !

Ma - Adess capisch perchè Gisto, a un cert mument, s’ era mess a beva !....

Ri - E tucava ste atent tl’ usterìa, perchè s' i chiapava el nervos, te saltava adoss !

Ma - E tel lavor en arcapsava pió gnent !

Ri - E’ vera, è vera !

Sa - Adess ch’ avet saput, poss arturnè via.

Ma - Va, va !

Sa - Sa i ho da dì ma Gisto ?

Ma - Gnent, propri gnent !

Sa - E’ mei ch’ en arcminciat sa le crittich !

Ma - Quest el decidém nó !

Sa - Arcordet che fin adess l’ ho tnut bon ! per dopp, en el so ! 

Ma - He da capì che el tu Gisto ma nó en ce mett paura.

Sa - Va là, che el sapet ben che Gisto da sol ha pió forsa de voiatre quattre messi insiem !

Ma - Mandle gió, mandle gió ! Vo veda ch’ le chiappa ?

Sa - I’ ve diggh che ma Gisto infuriat ve basta guardal per fuggia !

Ma - T’ l’ ha dett nisciun ch’ se’ na gran papulona ?

Ri -  Cert che sa un schiopp carich, tutti ènn boni a fè fuggia !

Sa - I' en dicev sa ‘l schiopp, mo sensa schiopp !

Ri - Mo ló ce vleva tirè !

Sa - E du’ l' ha Gisto el schiopp ?

Ma - En c' ha el schìopp ?

Sa - Tun casa en l' ho vist da nesuna part.

Ma - Oh ! I’ l' ho dett, veh, che n c' l'aveva el schiopp !....e questi me rideven, sti fifón !

Sa - Lò ha motivat el schiopp per spaventav !….fosti gitti via... acsé en se niva a le man !

Ma - Va là ch’ ho capitt, va là ch’ è un bel cacadoss el tu Gisto !

Sa - Mo sa dici ? Alora en è capitt gnent !.....Ló en vleva nì a le man per el dann ch’ te pudeva fè ! Perchè se te chiappa ben sa un pugn o te manda a l' uspidal o mal cimiteri !

Ma - Eh, eh ! Sa la bocca quant ne dici !...Ma me a l' uspidal ? Mo i’ sa na sampata i facc' fè  cinquanta rutulon per i foss !

Ri - Vlet fè basta sa sti discors ! (a Santina) Te he da turnè a casa ?...Alora bada a gì !

Ma - (ironico) - Sé, sé, bada a gì, che ló t' aspetta.…el grand om, el forsut, ch’ mena ma tutti !

Sa - Vaggh só ! .. Vaggh só !....Mo prima voi rida.

Ma - Sa c’è da rida ?

Sa - Chi è quell d’ vuiatre ch’ c’ha el pugn proibit ?

Ma - E ma te sa t' importa ?

Sa - He da essa te, Rimedi ! Intant en è vera.....e pó anca s’ fossa, i fa na mucchia ma Gisto !.....ne massa cent de quei come te !

Ma (risentito) - Ptegola, sfaciata, vu’ gì via !

Sa - Perché ? Se en vaggh via che intension c’he, da mnamme ?

Ma (spingendola) - Va via, se no ce fè arabiè !  E quand nó sém arabiati en se sa quell ch’ pol suceda !

Sa - Sét in quattre, c’ la pudret sa na donna !

Ma - Insomma, va via....lascec’ in pac !

Sa - Vaggh ! Vaggh !  (s’incammina)

De -  Saluta ma Gisto !

Sa - Oh, sé !...sarè servit !     (Marolla si contrae)

Pi - Di ma Gisto ch’ i voi sempre ben !

Sa - Li dirò !    (Marolla si contorce dalla rabbia)

Ri - E adess pudém gì via anca nó !

Pi (stropicciandosi le mani) - Carin, s’ torna a casa !

Ma (ìnviperito) - Sta sitt, ch’ è mei per te !

De - Anch’ i’ voi gì via !

Ma (invìperito) - Anca ma te te pussa el fiat !

Ri - S‘ vò continuè  da per te sol...fa pur !

Ma – Insomma, l’avet capitta ? Ce sem fatti metta sotta i pied da na burdella !

De - He sentitt cum ha parlat ?

Ma - Ho sentit, ho sentit ! Sa’l su discorra v’ ha inciochitt ma tutti !

De (che sta opponendosi bene) - He capitt sa ch' è sucess ma Gisto ?

Pi - …. è che nisciun pudeva imaginal !

Ma - Sé !..sé !…e ma no sa ce frega ?

De (serio) – I’ en ho pió el curagg’ de minchionè ma Gisto !

Ma - Perchè ? He  paura !

De - No ! E' per quell ch’ i ha fatt la moi !

Ma - Mo sa t' importa ma te !

De - Gli ha fatta propri grossa !

Ma - Embè ! Sicóm la moi i ha mess i corne ma Gisto, la scampanata va a cart quarantott ! Te, cocón, t’ arendi tropp prest !

Pi - (ehe vuol darsi anche lui un contegno di serietà) - He sentitt ma la Santina sa i vleva fè el si’ ?

Ma - Sta burdella t' ha mess tel sacch, propri in tel sacch !

Pi - He sentìtt che Gisto ce vleva spaventè sa ‘l schiopp per non gì a fnì  pegg’ ?

Ma - Teston ! Ló è sol, nó sem in quattre, se giva a fnì pegg’ era per ló !

Pi - Gisto prò è gross, mett paura !

Ma - Perchè alora se’ nutt a fè la scampanata ?

Pi - Pensav de divertìm !

Ma - El divertiment c'era...se me facev dè el schiopp da quell de sotta, da Orest...He da veda Gisto cum s’ arbuniva subbit !

Ri - Le scampanat fatte in ste mod en me vann ben !

Ma (sempre risentito) – Guardèt ! Te se'  pegg’ de lor !

Ri - Se c' è pericol, en vann fatt le scampanat !

Ma - Mo en c' era nesun pericol ! El schiopp l’ avrìa avut i’, minga Gisto !

Ri - Te o Gisto è listess.

Ma - Sa vresti dì, oh !

Ri - Che un colp pudeva partì anca dal tua !

Ma (con un sogghigno) - En te se' fidat, eh ?

Ri - Sa un schiopp tle man, el brutt pol suceda ma tutti.

Ma (con un sogghigno) - En te se’ fidat ! Mo a st' ora era tutt fnitt, e ma Gisto i tucava abasè la gresta !

Ri - El vlevi propri spavental ?

Ma - I’ vlev avè sudisfasion !

Ri - In cla maniera en me piac’ !

Ma - E maché la fè adoss anca te !

Ri - Tant avrè capitt che nisciun maché la tien da la part tua ?

Ma - Bella forsa, fifoni e vigliacchi cum sét !

Ri - Ved cum se' fatt ? Basta che ùn en va d' acord sa te, che subbit i dè i tittol !

Ma - Sét vuiatre ch’ mi cavat da la bocca !

Ri - La ragìon è n' antra....è che te se' un prepotent !

Ma (a Rimedi e agli altri) - Mo git via !...che non ve voi veda pió, nè ma te, nè ma lor !

Ri - Se se' stat te a chiamacc’ !

Ma - Mo chi pudeva ímaginè ch’ eravat acsé trolli !

Voce di Santina dalla casa - Marolla ! Marolla !

Ma - Eccla quella, ch’ arfà el vers !  (piano)

Voce di Santina - Marolla ! Me senti ?

Ma -  Sa vò ?   (forte)

Sa - Gisto ha dett che pudét nì só a beva un bichier d' vin ! (Sorpresa e soddisfazione tra i compagnoni, meno che Marolla)

De - Dici davér, Santina ?

Pi - Mo se sigura propri ?

Ri - Véd ch’ l’ ha cunvint !   (piano)

Sa - Se vlét nì só, v’ aspetta !

De - Alora, se va ?

Ri - C’ ha invitat, gim só !

Ma (grave) - Voiatre git só, mo i’ no !

Ri (deciso) - Stavolta vieni só anca te!

Ma - E i’ te diggh ch’ en vaggh da nisciuna part !

Ri - T’ ha chiamat, en te pò, tirè indietra !

Ma - Me so’ stufat, vaggh via !    (si prepara per allontanarsi)

Ri - Mo t’ hann chiamat cum vlevi te ? Adess he da ní só a beva !

Ma (secco) - En m' importa pió d’ gnent !   (fa per andarsene)

Ri - (sbarrandogli la strada) Te en te movi da maché (rivolto agli altri due) - Avanti, chiapatle ! (ripetendo l'ordine) – Chiapatle ! Chiapatle ! (Lui stesso lo afferra)

Ma - Mo sa fat !

Ri  (stringendolo) - El purtàm da Gisto ! Chiapatle per le gamb !.

Ma (urlando) - Metét gió le man, vigliacchi !

Ri - He da nì sa nó !

Ma (urlando) - Lasciatme, lasciatme !

Ri (reggendolo sotto le ascelle) - Tnetel fort, invec’ !

Ma (dibattendosi) - En ce voi gí da Gisto ! En ce voi gì !

Ri - E te ce vieni, invec’ !

Ma (sollevato da terra e in balìa degli amiconi) – Metétme gió ! Metétme gió !

Ri (agli altri due) - Via, el purtàm da Gisto !   (cominciando a muoversi e uscendo poi dalla scena)

(forte)  Gisto, prepara i bichier !     (con.tutto il gruppo)

 

                                                            (MUSICA FINALE)

HOME scritti premiati

III°  Concorso  2000
PROSA a CONCORSO

Tutti gli autori dialettali