| 
EL 
GARULL  DLA  MELA
			In Antologia al 
			Concorso 1998 
			Pubblicata ne "I QUATTRE 
			VENT" N. 2 - 1981 - Montefeltro Edizioni Urbino   
‘Na volta se diceva: Aó ! 
me lasci el garull ? 
e ma chi te ’l dava 
s’ ringrasiava. 
Adess n’ho vist tanti 
in gir per ‘ste piass, 
butati tra i canton; 
è segn ch’saran pasati 
chi tempacci un po’ 
affamati. 
Quant s’incontrava ‘n amich, 
e che quest magnava ‘na mela, 
i se incmiciava a fè el fil, 
e se stava pronti sa la parola, 
oltre che sa la coda dl’occhi, 
per non essa fregat da n’antre, 
E i se diceva: 
Aó ! me lasci el garull ? 
e s’ te ’l dava s’ringrasiava 
e sta sicur ch’ s’ arplucava. 
Adess c’è pió compliment, 
en 
s’ magna pió
 
el pan sensa gnient ! 
“Sé, la facc la merendina, 
voi, p’rò, mama, la fetina, 
el pan sa ’l burr o la crostata; 
no ! non voi la marmelata”. 
Ai nostre temp 
en ce se badava, 
s’ magnava quel 
ch’ ce capitava 
e i compliment 
en erne tanti 
e nó el garull ce l’ chiedevàm 
tra tutti quanti. 
butat t’ un qualch cantón, 
m’arvién in ment 
tutt’ el pasat 
e digh subbit t’ la mi’ ment: 
“Mo chi è stat chel sprecación 
ch’ t’ ha butat tun chel cantón ?”. 
En i ardarìa ‘na plucatina !? 
Se non fossa cla cosina 
che è del temp che m’è pasat, 
… perciò t’ lasc stè 
do’ t’ hann butat.   |