HOME  Foscolino

Foscolino, Foscolo Sabbatini

 

La festa d'la cometa

Urbino, 27 agosto 1967

 

So' arnut t'el mi paes,

è pasat poch men d'un mes,

i cnoscent e i amich mia,

i parent compres la sia,

tutt de chiopp lor m' hann dmandat:

«Percé st'ann è tant tardat ?

T' se' stufat de 'nì in Urbin ?

O è fatt el birichin ? »

«Vret schersè - ho prò rispost -

ho lavrat fin quasi agost !».

Mentre pian in mezz ai dent

te mandav mille acident,

(non p'el fatt d'el fatighè),

ma perché en er machè.

Ma comunqu apena arnut

en ho pers manch un minut,

per guardè de qua e de là

d' Urbin tutt le novità.

S' ho da essa un po' sincer

e arcontè soltant el ver,

credet pur tutt la mi' gent,

i' de nov en ho vist gnent.

Come sempre chel logiat

è tutt sporch de pess de g'lat,

per el cors c'èn chi madon,

propi sotta chi volton,

dov hann fatt tra mezz 'i acacc,

le galin el lor covacc;

in t'la piassa c'è l'orlogg

incastrat tra le du' logg,

che s' va 'vanti t'el lundè

te va indietra el martedè;

in t'le strad i manifest

ch' spieghen ben, oltre ch'el rest,

se statal o in libertà,

girann mej le facoltà.

Ma de nov del santasett,

per i s'gnor e pr' i porett

e ch' Urbin ha fatt de luss,

è l'event de l'autobùs!

Or machè, dit quell ch' ve par,

è in funsion la « circular ».

Anca i' sa tutt la gent,

t'el piasal Rinasciment,

so' montat t'un chel cason,

e pian pian, a rugulon,

me so' trovat al Mercatal,

do' de corsa è sces un tal

sbraitand fort: «O mi' bordei,

me s'è arbaltat tutt i budei ».

Mentre quell dacsè parlava,

sbiancuscitt un me guardava,

e poch dop in mezz i dent:

« Avet fatt vo' testament ?»

El perché de ste paur,

erne datte de sicur,

per il fatt che st' caroson,

da la piassa gió ai torion,

era tutt n'arbaltaticc,

s'archiapava ma 'l Petricc !

Arivat t'l'albergo nov,

me so' dett: «Anca se piov,

dat ch' nesun machè me ved,

anca i' arvaggh a pied ».

Se st' efett, me so' dmandat,

te fa adess ch'è 'l pien dl'estat,

in t'l' inverne, ma chi part,

'i nirà sicur l'infart !

'N' antra bella novità,

ch' ho notat in t'la cità,

è chel fatt del circolè

ch' hann mess só ancor machè;

in t'la piassa, ch'è central,

è com fossa carneval;

per Lavagin se va gió,

per el Mont en se va só,

se vo' gì a san Francesch,

oh portin, ste propi fresch !

Chi te sosta un momentin,

propri sotta i Turicin,

sent la voc del Comandant,

che dle fregn en ne vol tant:

« Oh signor lei ha sbagliato,

dunque è in multa, s'è fermato !»

Se quei duren 'n antre pess

a cambiè com fann adess,

prest è dett e prest è fatt,

machè s' dventa tutti matt !

Ma quest' èn propi sciapat,

quell' ch' m' ha propri emozionat,

anca st' ann in t'la pineta,

è la festa dla « cometa ».

Machè en c'èn le discusion,

i lament e le question;

tira 'n'aria d'alegria,

è 'na vera poesia

a guardè ma chi bordell,

che scapciat, senza cappell,

sa i lor occh' volti tel cel,

seguen ben chi pess de vel;

se pió d'un perd la ventata,

per daj forsa, pió calor,

par che propri sa'l fiat lor,

vrien calsalla per el vol,

per mandalla vers el sol.

O bordei dat ment ma me,

en stufatve de sofiè;

se el pevron ve s'è gricitt,

vo' tnet dur, en v' avilitt;

arnirà la tramontana,

tnetle fort t'la vostra mana;

lascè el ref èn tristi guai:

vo' pertant en el fat mai !