HOME:
Urbinati indimenticabili

Ferant

 

Ferant

 

Secch secch, alt alt:

quest'era Ferant.

 

Portava 'na giachetta nera,

lunga fin i ginocchj

rotta ti gommitt e t'le sacocc

Le cals, cort e sfugit,

erne propi striminsit !

El su' capell era gricit,

mezz rott e insustit,

sa 'na larga visiera nera.

 

En ha mai portat le scarp,

c'aveva du' bei piedon

e i bracc a spindulon.

Per quest su' gì scals,

sal temp bon e sal nevon,

la pell di su' pied

faceva da scarpon.

 

Caminava pendent in avanti

propi com la Torr de Pisa;

era bell e imponent

propi com chel monument !

Era de Canavacc

Se spostava frequentement,

giva a pied;

tla machina rarament !

 

I chilometre ch' faceva,

erne tanti da man a sera !

Era bel ti giorne de fiera,

era propi un personagg !

Quant s' faceva l'ora d' pranz

girava per le osterii,

magnava un piatt d'minestra,

un pes de pan e fnit ch'aveva,

se rincaminava vers Canavacc.

 

La sera quasi d' nott,

arivava t'el su' paesott.

E visut com un primitiv,

era propi genuin !

Qualch curios el portava in gir;

mo lo en s' la chiapava;

nasicava la testa com' a di':

"Badat a gì"

 

 

 

Foto fornita da Impianti Elettrici Sanchioni

 

Era daver robust,

un bel omon;

la salut de ferr

l'aveva temprat al brutt e al bel.

La su' vitta,

era un bichier de vin,

un pes de pan

e gì in gir.

 

 

La gent i dava da di'

mo lo en i stava a sentì.

Caminava tel mez dla strada,

e, quant sentiva un motor,

se tirava tla cunetta

e malé s'fermava per la stretta.

Dop un po', sempre pendent,

archiapava a caminè,

sembrava che stessa per caschè,

alora faceva du' corsett

e dacsé argiva dritt.

Improvisament è scompars !

Ce s'era abituati al su' pasagg,

era dventat un personagg !

 

Mo la vita, carini mia,

è per tutti un pasagg,

e tel gir d'un brev ragg

è armast sol el ricord del personagg.

 

di Giorgio Tiboni

(presentata al V Concorso di poesia dialettale - Pro Urbino 2002)