Indietro

Foscolino, Foscolo Sabbatini

Vai a tutto
Foscolino
                          

StRamberie Urbinati

In occasione della Cena Sociale

al Circolo Cittadino

Urbino,  gennaio 1964

 

Se Dio vol anca per st'ann,

da Lavagin a San G'vann,

gió dal Mont sin a Risciol,

da S.Rartol a S.Pol,

sem machè in compagnia

per cenè in allegria.

È ormai la tradizion,

fnitt da fè el gran cenon,

d'arcontè,tant per schersè,

qualch bell fatt sucess machè;

sentiret mi bona gent

quell ch' te boll in tla mi ment,

e che pió m'ha impresionat

sia st'inverne che st'estat.

Per la Pasqua i' er maquà,

quand ho vist sta novità:

sarà stat vers mezanott,

quand de chiopp c'è stat un bott

la metà e pió d' torion

era gitta a rugulon;

per gì a veda da vicin,

er sa Licio ed Umbertin,

d' corsa ho fatt tutt el logiat,

per rivè mezz asciatat;

dop du' ora sa 'n carett,

in tla testa di gran brett,

èn 'rivat quatre pompier,

un spasin e un finansier,

mentre i cap, quei del Comun,

sa le vang e di gran lum,

te cercaven d' veda ben

se fermat s'era el teren;

en ve diggh i gran coment

ch' te faceva già la gent:

per chi colpa era dle g'lat,

per chi el cald de tutt l'estat,

mentre pr' un di monument

tant saput, mezz intendent,

tutt la colpa del caschè,

era d' quei ch' givne a piscè,

a la nott pianin pianin,

propi sopra el turioncin.

Ma i' pens cla crepatura,

è stat sol la fregatura

ch' hann dat ben ma'l por Urbin

pur da fè sol i guadrin,

quei che invec d'oprè el cement,

hann magnat a du palment !!!

 

Or m'arcord d' na notiziola

ch' ho notat fnitta la scola:

in tla piassa, piena d' gent,

ho sentit in t'un moment

a sonè un campanell,

da intontit tutt el cervell;

ho dmandat ma 'n pisardon,

ch' me par nat a Chè Sanchion,

csa mai era avanti el spacc,

chel batocc sa 'l campanacc;

m' ha rispost in italian,

sa'n gran guant sopra la man:

« Lei. signor non è di qui,

è il segnale per el taxì;

quando suona quel batocco,

e si sente un gran rintocco,

quella corda la svuricchia

o Gianetto oppur Bibicchia;

è un' idea, delle tante,

del brillante comandante,

che vuol ben a campanello

far marciare questo e quello ».

 

E per fnì el gran clamor

sa ste pian regolator:

chi vol fè di gran giardin,

chi spianè i capucin,

chi el teatre te l' vol só,

per chi invec ha da gì gió,

chi te vol tutta asfaltata

sa le Vign anch la Montata;

chi sventrè metà d' San Pol,

chi un palass sopra Risciol;

i' en el só se tutt s' farà,

chi en mor fors el vedrà;

ma in Urbin en s' và de fuga,

se fa el pass dla tartaruga,

so sincer e non so cott,

sfa la fin de cl' acquedott,

per fè tutt st'arbaltaticc

da Lavagin al Petricc,

so' sicur ch' te pasarann

per lo men pió de stant' ann !!!

 

Ma tutt quell ch'adess ho lett,

en è gnent, men d'un giochett:

la grandiosa novità

en è d' fora, ma de là.

Matteini, cl' acident,

en ha vlut sentì pió gnent,

tant ha fatt, tant ha brigat,

che cla stansa t' ha chiapat;

tirè só t'ha fatt un mur,

tutt scialbat d'un grig mezz scur;

per Natal e per le fest,

com hann fatt ma là in tl'est,

'i ha 'rfatt fè 'na spacatura         ??

per la sala de lettura;

ma pasat tutt i sermon,

già mezz fnitt la distension,

chel tignaccia già t'arsogna

d'arfè el mur de la vergogna !

E dacsè da tutt i sguard

è sparitt anca el bigliard;

 se diceva fra la gent :

"Quest è propi el faliment;

sa vo' ch' faccen le bolett

del scopon e del tresett,

per paghè ben, ben le spes

da sostiena tutt i mes ?"

Ma el gran Fabio president,

scogitat ha sa la ment,

de schiafè t'un cantuncin,

propi sopra un baldachin,

un gingill, una robetta,

solament una cassetta.

Po' ha impost ma i camerier,

ch' cnoschen ben el lor mestier,

de dì fort a tutt le or:

"El sapet ? dic el dotor

basta metta gió cent lir

per chiapè pió d' mille lir !"

Al principi l'hann guardata,

da lontan un po' sbirciata;

po' de chiopp, com sfossa gnent,

ha cminciat tutta la gent,

sia el giorne o no de festa,

propi a perdce tutt la testa.

Prima d' tutt i profesor,

i avocat e po' i dotor,

per non dì de tutt le moj

sa i parent e tutt i fioj.

  

È un giochett ch' ha pres ma tutti

ma chi bei e ma chi brutti;

hann tnut dur sol Vagnerini,

el sor Gino sa Petrini,

per non dir del colonnello,

che agitando il suo cappello,

spiega ben perché la guerra

fu perduta in cielo e in terra !

C' n' è parecch de st' maestrin

sa la sporta el canestrin,

prima ancor da gì 'n campagna

tenten tutt la gran cucagna

I' ve diggh soltant de una

che fa coppia sa 'na bruna

a l'estat bella, abronzata,

dal color dla ciculata,

l'ho incontrata ieri in piassa

non pió scura ma pavnassa;

l'ho po' arvista t'la saletta

propi avanti la casetta,

sa i sold spicc in tle su' man,

ch' te diceva propi pian :

" Tira calmo per benino

o mio caro Stefanino,

dopo usciti due limoni

ci son sempre colpi buoni ".

E el bordell ingalusitt

'i dà ment e 'i dà de fitt.

"Ecco uscito il pomodoro,

si prevede il colpo d'oro"

"Anca adess en è 'nut gnent,

chi chiapassa 'n acident !"

 

Ma 'n dotor, me par dentista,

'i è calat anca la vista;

ed infatti ma 'n client,

ch' era gitt per turè 'n dent,

tel pensè ma tre campan

l'ha fatt strida per du' stman !

 

C 'n è po' 'n antre ch' s' è sborgnat,

per non dì propi amalat:

non apena el su' cervell

'i dic propi ch' c'è 'l colp bell,

chiappa i sold de du' cafè

e de corsa va malè;

tira gió du' tre limon

e t'arcorr dietra el bancon;

c'è chi dic che in quatre mes

tla casetta lo c' ha spes

tutt l'incass di paneton,

del spumant e del turon !

 

Quand ha fnitt da fè la scola,

el sor Lino Cotignola,

vers le nov o pió dla sera,

carburat sa 'n fiasch d' barbera,

te va dritt vers la casetta

e t'impugna la manetta;

non apena el colp tirat,

te se slunga, chiappa fiat,

tira so la palandrana,

e te stend tutta la mana,

ma ste grand su' moviment,

en i serv propi per gnent,

ed alora quell ch' è pegg,

tira fora du' gorghegg

e pavnass pió d'un pevron

t' và de là vers el bancon

per gì a beva 'n' anisetta,

un fernet e 'na moretta !!

 

Resistit parecchi mesi

ha fatt Sanzio chel Piacesi;

ma adess t'un cantuncin,

tira fora el su borslin,

leva só 'na monetina,

e la schiaffa t'la casstina;

ma pur bell e sorident

anca ló en te vinc gnent.

Bsogna dì 'na gran vrità,

è un giochett che dà, dà, dà;

e saput de sto guadagn

ch' s'è pó fè sa poch afann,

un bel giorn, sa 'n profesor,

t'è pur 'nut un Monsignor;

quand s' n'è acort d'essa pulit

mezz sciatat, tutt avilit,

s'è decis d' lascè i limon

per gì a dì la bendizion,

e ha mandat in mezza i dent

un colp dur e 'n accident,

ma l'amich cl' ha compagnat

e al gingill cl' avea fregat.

 

Nel silenzio del mattino,

con l'amico Cesarino tiene

stretta con le mani

la cassetta Paleani;

tira 'n colpo di gran botto,

poi ti fissa, il gran cruscotto

per veder se c'è vittoria,

ma anca ló te va fnì 'n gloria;

e girat tutt sopra i tacch

t'arvà a beva tre cognach !!!

 

Anch Rinaldi ci ha provat,

ma anca ló è armast scotat;

lo credend de fè 'l colp bell,

sa i su' grad in t'el capell,

ha chiapat oltre al limon

quattro succin e un cidron !

 

Me diceva chel Cangiotti:

"Credi pur son tutti cotti;

si lamenton che va male,

ma è una sbornia generale;

vero, dà soddisfazione,

ma è tutta delusione;

non giocar che ti conviene,

ciao amico, bene, bene !!!"

 

Ma la coppia la più bella

è Marchionni sa Tenella;

en t'hann spes per tutt l'estat

manch diec lir per comprè 'n g'lat,

ma da quand c'è 'l giocarell,

pegg ancor de du' bordell,

prest è dett e prest et fatt,

tutti e do' hann dat da màtt.

Chel Pepin mezz sciaganitt,

s'era prima ingusutitt,

perchè un giorn, sol sa cent lir

t'avea vint pió d'mille lir;

sa'l capell o sa la brétta,

sa'l capott, sensa giachetta,

manch partita è la corriera

ch' vien machè de gran carriera;

va pulit sa i gran limon

ma c'è 'l pulman pel Capon;

corr a venda du' bigliett,

e t'arvien al Gabinett;

par ch'un giorno el nipotin

'i ha urlat: "Oh mi nonin,

se te duri a fè sti viagg

sta sicur che quand è magg,

se saprà 'na bella sera

ch'è giocat mezza corriera !!!

Quest è un dla bella coppia

clatre è pegg, clatre radoppia.

Sa la voc mezza scialata,

la gambina un po' piegata,

tutt compres per l'emosion

in ginocchj com p' el sermon,

brilla i occh, el coll mezz stort

piega el bracc e tira fort;

ha portat ma tutti i fioj,

ma la sia, ma la moj,

s'è convint d'essa un campion,

un campion tra i pió minchion;

insistisc el mi Tenella,

en lascè la manovella,

s' en ce fosser come te,

com faria pó a magnè

tutta quanta sta gran gent

sensa spenda quasi gnent ?

 

Ma ha giocato i suoi quattríni

quell'Orlando Balsomini ?

lei signor vorrà scherzare,

lui è qui per controllare;

sempre lisc, sempre elegant,

in tle man un par de guant,

'na moderna tosatura,

un capott ch' è 'na pitura,

lo è sempre indafarat

per guardè chi ha giocat;

e alla fin d'ogni serata,

ogni cosa controlata,

com s' l'avessa scritt t'la ment

te sa dì ma tutt la gent,

che in ch'el gioc durat tre or,

en scapat sedic pundor,

doddic succin, nov campan,

ed el rest ve l' dirà dman ...

 

A la fin dla tiritera

tocca fè propi stasera

un grandios ringraziament

oltrechè ma 'l President,

sopratutt ma 'l baldachin

ch'ha dat só tanti quatrin:

O, carina, o te bnedetta,

o santissima casetta,

lascia pur che tiri el vent,

ma t' farà un monument

ste gran circol venerat

ch'era sempre indebitat;

sa i tu' frutt for de stagion,

sa le succin e i limon,

a la fin propi de st'ann

è arciaplat le su' magagn;

so' sicur ch'el president

ha già ben in t'la su' ment,

d' regalè per la pasquella,

s' dura ancor la manovella,

non soltant i fiasch de vin,

i spaghett o i taiulin,

ma ma tutti 'na giachetta,

'na camiscia opur 'na bretta,

sempre ch' duren de ste pass,

i Tenella e i faccia d' ca …