| Per Uscire Scegli Voce di Menu | Presentata al Concorso 2000 | Altre Opere dell'Autore | 
| LA 
GRANCIARAdi
Massimo Volponi  -  Urbino   So'
gitt gió per du' matin sa mi' padre e 'l can da caccia per i foss de Ca' 'l Mancin per veda d'una starna o d' na becaccia.   Per arrivacc, credetme, č 'n' impresa, tra i spin, l'urticch, i ram tutti vrichiati; sa i occhj fissi e la ment tesa stavam atenti e sitti, tutti sudati.   'Na volta s' caminava facilment, c'era el sentier, ce pasava i bua, se vdevne i cuntadin ... oggi pió gnent, t'la terra umida le orme mia e sua.   Avém caciat tutt c'la matina, dal foss del murett al poder d'la Palina, sa la forsa e l'amor de 'sta benedetta caccia, mo en avém vist manch l'ombra d'na becaccia.   Tutt un quant el mi' can, tutt asciatat, coda bassa t'el fitt č scapat, mo avém capitt che 'n c'era da cacč, cercava l'acqua, s'aveva da sciorč.   Semi
arivati t'un post pien de fringuei com suced sol t'le favol di burdei: c'č una possa, i digghen la granciara, che a ricordalla me dŕ l'anima amara. 
 | 
| Per Uscire Scegli Voce di Menu | Presentata al Concorso 2000 | Altre Opere dell'Autore |