LE NOZ D’ OR DE GOLIARDO di Maria Severini Presentata al Concorso 1998
I’ m’arcord che quant er pcina, te scrivev ‘na leterina per le feste più important. Te dicev e prometev tut cle cos che pó en mantnev. Ier ho scritt ‘na leterona, è un po’ lunga, gnient promés, sol per rìda, acsé, adès, É lunga, se, a di el vera, te dirò ... ho lasciat gì, s' no durav fin a stasera. Stavolta le strofette io le rivolgh ma te, però, sia ben chiaro, l’ho fatte per schersè. Io incminc sa ‘n po’ de risch, s’ ve stufat, faret un fisch. Sém maché tutti riunitti, in ‘ste giorne un po’ special, s' en arluc tut quel ch’è d’or queste èn vera ‘ste nozz d’or! É infatti un gran event, ogg, almen, te se content? Cinquant’anni, nozze d’oro, chi l’avria mai pensat, ch’ propi te c’ fossi arivat, sa cla lagna sempre ch’ fè: « C’ ho du’ giorne da campè, cum so’ ardott, poretta me!» Te se un tip particolar, fors più unnicch che rar, en c’ n’ è n’antre come te, tutti el san, insiem sa me. Se ginial t’ le tu batutt quant se alegre ... d’ bonumor, mo, più spès, t’arabbi d’ brutt e t’ la chiappi un po’ sa tutt. Second te tun ‘st’ univers, en c’ n’è una ch’ va p’el vers: el governe, en te va ben, la reclam, en ne parlam; sa ‘sti scioper, spes e tost n’ dubitè, mo sém a post. Dici sempre tut el dì: « Me ’l se dì, cum gim a fnì ?» É fatiga a capì sa c’è t’la ment: en te va propri mai gnient! Mo posibbil che in Italia gira e mista, va tutt stort? En sarà, che dai e dai, ma quel ch’ dici tocarà dai un bel tai? Se t’ el mond la ragionasser tutti cum la pensi te, en c’ sarien mai le guerr, saria propi un bel campè. Te voi dì, en ce pensè, tun ‘ste mond en pò pretenda ch’ vagga tutt cum dici te ... Mo, purtropp, questa è la vitta dov la strada en è mai dritta. I nipoti t’han delùs, com dir spesso è tu’ us: en è tort, sarò sincera, mai proverbi è stat pió vera d’ quell che dici, (sens’ ofesa), ch’ ogni stecca ognor purtropp smeia sempre ma ’l su’ ciocch El pió grand c’ avrà i su' mus, mo, per quest, da me ha prés, prò i compensa sa ’l fervór e l’impegn ch’ c’ ha pe’l lavór. Quel più pcin farà le tign, come tutti, en diggh de no, mo quant sona ma chel pian te comovi: se o no ? Quella d’ mezz cert’ è ch’ en dorm, è 'na birba patentata, era svelta quant’è nata! ‘Sti nipot t’avran delùs, fors t’aspetavi d’ pió mo se t’ giri vedi pegg, ne convieni, se o no? Anca i genner, a quant dici, en te garben un gran chè, mo ma no’ c’èn gitti bén, dimm un po’, sa ce vo fè? El tu genner, quel de Roma, te dic “Ba, ma che te frega!” Set diversi de vedutt, mo ce pensi sa vol dì per la salutt? Cl’atre genner dic sovent: “Adèss tira n’antre vent” Te dà ment a quel che penso io non sbaglio in questo senso: el pasat en è pió el nostre, el futur en sarà el nostre, è ‘l present che conta adèss, se c’ pensassmi un po’ più spess c’ne faresmi ‘na ragión, ce saria più comprensión. Quant vè gió da chel dotor, mentre elenchi i tu dolor, te misura la presion, t’ fa le sòllitt prescrision, te incminci sai parer t’ l’ospedal, en è un mister, quel ch’ ce armast è sol i mur, pó i fè un sacch de discors e me sa, che dop un po’, la presion salsa ma ló! So, ch’ te cnosc e te capisc, e te tira só el moral: « Dai, va là en t’ la chiapè, c’ n’è ‘na mucchia pegg de te!» E po’ t’ rid, movend la testa: « El sé 'l dett de cl’erba trista? Propi el pegg ho da guardè? Tutt ‘sti guai, sempre ma me, io so’ stuff da tribolè!» Alla sera, vers le diec, quant t’ prepari per gì a let: « Cle pasticch l’ho prese tutte?» «En t’arcordi quant t’ l’ho dett, tant t’ lo datte propri i’, chiappa el “Tavor” per durmì!» T’alsi só da cla poltrona, cminci a fè i tu intralass, prima d’ tutt ve a chiuda el gass ... «É levat la chiav t’ la porta ? Cla canella en è ch’è aperta? S’ arvien l’acqua a l’improvis; i’ ce pens ma cert cos! ... ‘St’ann, s’en piov, en se risolv, en dubitè, sém per fè i sold !» Finalment te se spoiat, dop sprecat un po’ de fiat, bughi só la tu camiscia, pó sbadigli ... e fè la piscia: « Irma, porta el papagal !» pó, in sordina, i de gió: «E dacsè: una e una dó.» Mama ha fat tant sacrifissi e ... t’ha dat un po’ d’ vissi; com cucina, lia, ragassi, se ti coc, magni anca i sassi. En è mai stracca, en s’ lamenta mai de gnient, basta ch’ t’ ved un po’ content; mo el fà sa tutt el cor: propri quest i fa onor. I dispiac sol el tu dì: «En vegh l’ora de murì!» Murim tutti quant’è ora, e la tua en sona ancora. Sta a sentì el mi pensier e coreg’me se en è vér, i’ ce schmett che s’arnascesti c’ la metresti ‘na gran firma p’r artrovè ‘n’ antra Sant’Irma! Tropp c’ n’ avria pó da dì; sarà mei a lasciè gì ? Se i dagh gió sta tirlinghina duraria fin a dmatina. So’ tu fiola, la Marietta, dalla lingua lunga e schietta. S’ho calsat un po’ la man, en t’ofenda, no’ t’amam, s’arnascessa e da sceia ce saria, per mama e bab v’archiaparia. C’ ho ‘na sét ch’en ne poss pió, dai brindat insiem sa nó, facc ancora un grande augurio, com ha det el sor Pampurio, d’ aspetè, se ló è content, d’ festeggiè le nozz d’diamant.
|