Goliardo  Severini 

AltreComposizioni

 

CENA DELLA G.A.M. ARREDAMENTO
Urbino, 1958

Pubblicata nel II Vol. di V' l'arcont in dialett



E' costume, vecchia usanza
sempre in simil circostanza
far due rime d'occasione
o cantare una canzone.
 
Ho avut sempre 'sta smania
per creè un po' d'alegria
e non sempre riesch t'l'intent
perché pas da maldicent
da intrigant, da ficanas,
mo però en ce fac più cas.
 
Dop 'st' preludi discordant
vengh al fatt pió important
e cioè a l'andament
de 'sta G.A.M. Aredament.
 
Un sussur per la città
se sentiva qualc més fa
ne parlava tutt la gent
com d'un gran aveniment:
s'costruiva un gran capann
per la strada di Trasann.
 
El progett ben preparat
da ingegner specialisat
dava propri l'impresion
d' fè 'na bella costrusion.
 
Ed infatti, al més de magg
han falciat tutt el foragg
méss in mot un gran trator
per cminciè 'ste bel lavor,
 
tant' è ver ch' vien appaltat
da un imprenditor quotat
ch'è all'altessa, pien d'ingegn
e c'ha méss tutt el su impegn;
 
t'el lavor sempre in orari
com 'n assistent contrari
già perchè so' a conoscensa
ch' l'ingegner e l'assistent
en han fatt manc l'att d' presensa.
Propri adess me vien in ment
c'era pur un assistent
da aggíungia ma 'sta lista:
ve dmand scusa de 'sta svista
 
forse ló era impegnat
per modifichè un progett
perchè aveva calcolat
un ram d'scal un po' più strett.
 
Cert 'st' lavor cminciat per Pasqua
'na mattina de bon'ora
gira e mista è git a fnì
fin al giorne d'la Candlora.
 
Ho incontrat un giorne al Mont
un sa 'n aria mez da tont
me fa un gran ragionament
e me dmanda un chiariment;
ho fatt finta d'en capì
prò sapev du' giva a fnì,
 
e me dic: "Vers i Trasan
è alla fin ch'el gran capann
dim un po' te ch' se' al corrent,
serv pî poi d'allevament ? "
 
I ho rispost: "Se' un ficanas,
e per ciò te spieg el cas,
quel è un stabiliment
per la G.A.M. Arredament !
 
En i dè tutt 'ste color,
el sa chi fá i lavor.
Ah, te credi ch' sia fess ?
En è vist quant temp c' hann méss?
 
Quest ancora non è gnent,
quant arriva cl'atra gent:
el vetrar, el fontanier,
l'imbianchin, quel d'le ringhier,
 
te vedrè ch'rassa d' lavor,
sentirè che gran rumor,
sa 'st' compless de specialista
'nirà fora 'na baracca
ch'peg d'acsé en s'è mai vista !"
 
Arpensand ma ste mez tont
bsognarà pur rendse cont
ch' c'era propri 'na ragion
pr' avé fatt cert prevision !
 
Adess pó ch' sem ambientati
e i lavor venghne notati,
el pió adatt de 'sta baracca
è sol quel dov s' fa la cacca.
 
Giorni fa è success un fatt
ma un client ch'era distratt,
ha inciampat t'el paviment
perchè già ha subulit
tutt la fascia de cement.
 
Sa l'impiant ben fatt d'la luc
l'operai mica produc,
se se sposta o fa 'na mossa
da per tutt chiappa la scossa,
 
el suffitt è d'acsé stagn
ch' s' pò lavrè anch sensa i pagn,
en v'arcont una storiella,
quand piov fort, ce vol l'ombrella.
 
Mercoldè, sa 'l temporal,
s'è allagat tutt l'officina;
era un lagh artificial,
è armast sciutt sol la latrina.
 
En credet ch'el digh per estre
er'ne chiuse cle finestre
perch' èn d'fer fatt sa l'ingegn:
fan la mossa com el legn,
 
el vetrar sempre bland,
quand lavora vien cantand,
un motiv, un ritornell,
só per gió ch'è sempre quell,
se non mi sbaglio pare che dice:
Io gli passo una mano di vernice !"
Mo quand s'tratta d' fermè i vetre,
da Natal fnisc a S. Pietre.
 
L'imbianchin, ch'è d' bon umor
è un provett decorator:
quand lavora è 'n tira e molla,
t'i color prò en c'mett la colla
e acsé, credetme pur,
dop poch temp se scrosta el mur.
 
Per l'impiant dl'acqua e del gas
bsognaria fè quattre pass
pr' accertass personalment
e guardè el funsionament,
so' sigur che a st'ora questa
poch del gas t'le bombol resta:
è fuggitt per el local
e fa un viagg sentimental.
 
E adess senza malizia
ve darò una notizia:
'ste local più bel d'Urbin
è un vant pr'i cittadin.
 
Fac 'na sosta, bev un sors
e pó cminc n'antre discors
sempre che me l' permettet
s' no scap via com chel pret.
 
Dop ch' lavram t'el nov ambient
É success qualch ingredient
Perché un soc, il tal dei tali,
s' riferiva alle serrand con i punti cardinali
E diceva: "S' fá più prest
quand un sa dov'è el Nord, el Sud o l'Esf'
 
ed invec, per l'ora d'la chiusura,
una difficoltà s'presenta per Mistura,
un di più simpattich
ch' la tira un po' alla stracca
tant che alla sera i dà 'na man Giovacca.
 
Quand è ora d' chiuda e tirè gió le port
Se sent ma Mistura a gridè
fort "Giovacca, i' en m'arcord
qual è la seranda arvolta vers el Nord"
Rispond Giovacca:
"S'è un boia d'un villan
e pió testard d'un mul
e te mand a dè via el cul !
L'è chiusa anca ier sera
e già en t' arcordi pió,
la porta vers el Nord è dov el sol va gió !”
 
"Iè so un villan, mo te si n'incantat,
com facc a veda el sol se è tutt arnuvulat ?”
 
En voi fè com i orator
che d' parlè en fnischen mai,
i' già sent un malumor
c'è mod d' gì a fnì ti guai.
 
Quel ch' s'è dett arman fra d'nó;
dam da beva 'na gucina,
ve salut, en ne pos pió.