Home Chiuda 'i occhj

Francesco Saverio Gianotti

... CHIUDA 'I  OCCHJ  E  FÈ  FINTA  DE  DURMÌ

 

LE  LUCCIOL

 

 

                     I

 

Ho méss le lucciol luccicant

t'el bicchier de cristal molat

e, copert d'un vel, l' ho posat

sopra un carton bianc patinat.

 

Per q'el barlum

ho scritt una parola sola

ch' en ho vist,

ch' ho dimenticat.

 

Mai ho potutt

liberè gl' insett;

fors en ho credutt,

fors eren tropp i mi' difett,

fors en er fort,

fors eren i sogni t'el cassett,

fors era davér quella la sort.

 

 

 

                     II

 

Avev le lucciol t'le man

unite come coppa, rito, una preghiera;

Quand ho vlutt restituille al ciel

en hann volat.

Una per volta l'ho messe

t'i capej neri a treccia

e tra quei sciolt

a ornè la spalla.

Dop temp e temp

èn ancor malé

accese.

 

 

 

                     III

 

En se mov 'na frasca,

nemen 'na fojolina;

le coroll chius pendne,

ferme, dai stel;

l'ariste sottili lunghe

dle spigh erett, infilsat

dritt  t'l' oscurità più fitta.

 

Stupende l'infinit luc del ciel

in compagnia de miti

allegorie immaginasion,

se ancora senti le nenie

le somess parol dla madre tua.

 

Spaventos algór sideral,

nemich d'ogni vita,

se t' soregg sol la sciensa astrusa

tra la pora gent non diffusa

com verità nè consolasion.

 

En èn fiamell gassos vaganti,

en èn rimorsi

perchè la mi' cosciensa non rinfaccia

violasion de regol etiche legali.

En èn rimpianti

perchè, dolor ormai connaturat,

èn armaste tenere memorie.

En èn umiliasion

perchè spess ho vint

o la sconfitta comunq

aveva onor e dignità.

En èn offes

perchè sempre ho rintussat

affront, provocasion;

sempre ho reagit con forsa

sensa perdon sensa rancor.

 

'Ste lucìn ritmate

a tratti rompne el buij,

rallegren la nott;

èn maschiett alat

che cerchen chiàmen ècciten

1'attera femmina celata. 

 

Benefica frescura refrigeri

t'la torrida nott

contra l'ira rovent,

l'odio che congela,

la vendetta che consuma.

E' forsa vital lucicant

vivida speransa intermittent

labil fragil vanescent.

 

 

 

                     IV

 

Quest' èn "lucciol" artificial,

scorie de società sbajat,

schifosament potentement

dominat

da deformasion mental

denominat

interess profitt sfrutament,

persin progress e libertà.

 

'Sti desolat tetr' animal

en campen t'i angol dla terra

dov stann nascost i primitiv uman.

 

T'le società

religiosament illuminat

tecnicament organisat

igienicament preparat

saggiament governat

èn come "ludi circenses"

per la pleb cafona,

sapid tranquillant

per l'irritabil volgh,

profumat sugos trastull

dl' obés miop dirigent

del borghés benpensant bigott.

 

Le condannen tutti, a parol;

qualcun le vol "redima"

ma sopravivne

perchè vissi e ipocrisia

entren al prim respir

com' aria fetida

che nè scola nè comunità

nè predich epistol sermon

decret codic  concion

vojen davver purifichè.

 

Nè compassion nè carità:

almen un, un sol esser uman

delicat e gentil baci

'i occhj alla bagascia,

asciughi con le labbra

una lacrima sua

tla su' ganascia.

 

 

Home Chiuda 'i occhj

Francesco Saverio Gianotti

... CHIUDA 'I  OCCHJ  E  FÈ  FINTA  DE  DURMÌ