DAL BIROCC DI MI' RICORD 
          
            Presentata al Concorso
            1999  
          
             
          
          É trent'ann ch' so' gitta via
          
          mo' in Urbin c'è casa mia,
          
          t'la su' 
          terra e 'l cald di mur
          
          me sentiv sempre sicur.
          
          Dapertutt a ravaston
          
          cnoscevam tutt' i madon.
          
          A bracc largh incontr' al vent
          
          era già un divertiment.
          
          Arcoievam le viole e i campanacc
          
          e de pignol le legacc.
          
          Magnavam le brugnol, i lupin, i dulcin,
          
          le mele 'cerbe, le mor e i mucichin.
          
          M' arcord
          
          i ginocch scurticati,
          
          i capott arcumudati,
          
          la nev alta e i butacc,
          
          i birucin sa i canabucc.
          
          Se faceva
          
          per i grepp le caminat,
          
          tra l'erba alta le spultraciat.
          
          Erne boni
          
          i cartocc, el miagg, i grasciulett
          
          per en parlè
          
          di passatin e di caplett.
          
          Mo pó Urbin te protegeva
          
          com 'na mantella
          
          anche 'l pan asciutt
          
          pareva sa la mortadella.
          
          Dimentichè l'infansia en poss
          
          mo quell ch' m'è 'rmast 
          adoss
          
          è soprattutt el gust del bell,
          
          colpa di Turion, di Turicin
          
          e dla casa de Rafaell.
          
          A di' la verità
          
          distant da la mi' campagna
          
          ogni tant tocca rida per non piagna.
          
          Me vien in ment
          
          che da no' 'na volta
          
          c'era la cerqua bella;
          
          ecco, ne vria truvè una
          
          propi come quella,
          
          e adess machè
          
          t'la 
          confusion d'la città 
          granda
          
          potria fè
          
          'na bella collana d' ghianda.
          
          Avanti,
          
          chi vol se pol acomodè,
          
          sem liberi da inventè,
          
          dopp insiem potrem cantè
          
          anca rida e pó magnè.