HOME  Foscolino

Foscolino, Foscolo Sabbatini

 

NATALE

Urbino, 25 dicembre 1960

 

Quand ariva vers Natal,

o ch' va ben o ch' me va mal,

i' me facc le valigett

ed arveng per i caplett. 

I compagn, i parent mia: 

"Oh se' 'rnut, quand arvè via? 

Se più gras che ne st' estat 

anch i pied s' èn arlungat".

Ti cafè, sott' a le logg,

come ieri dacsé ogg,

ho artruvat tutta cla gent

che lavora e ch' en fa gnent;

en cresciuti da l'altr' ann

quei ch' èn 'nutti dai Trasann. 

Dalla Vaggin vengh in piassa, 

c'era già 'na mezza guassa; 

parla ùn com un frances, 

un tedesc o un mez ingles; 

sa i su' grad in t'el camel 

s' la chiapava sa 'n burdell;

ho saput ch' ha fatt l'artista, 

par ch' se dia alla rivista.

Ho incontrat pó ma Carlin:

"Do' fè scola? vers Urbin?"

Se sapessi du' staggh io

pregheresti el tu' bon Dio.

"E du' se' vers el Tavlet?"

Un colp dur,staggh a Fraghèt. 

Ecca Licio, el fontanier 

(E sta volta so' sincer) 

ló me dic: "I' c' ho da fè". 

sta tranquill che ló v' a sghè.

Quel ch' i sold sopra Milan

a cercà com te fa 'l can.

'I ha trovati, ho saput,

a insegnà la ula up

vleva fà anca 'l spogliarell

ma ha vist cert pes d'uccell …

 

En passat 'na mucchia d'ann,

en cresciuti un po' i afann,

en cambiat tutt le stagion,

s' èn gricit i mi' coion;

c'è sol ùn ch' en cambia mai

e te dic tutt i su' guai;

"I' c' ho sempre la disdetta,

tel ramin quand so' tla strettal

in t'el pocher quand c' ho full

i' m' la chiapp sempre in tel cul.

El su nom en ve voi dì;

ma par facil da capì;

è dventat un po' mez plat,

ma è sempre scarognat;

quel ch' c'ha gross è 'l su' uccell

l'hann scambiat per un burdell.

 

 

Umbertin fa un gran lament

pe' 'l su' vecch trasferiment

tla butega, più lontan, del por Pisía

ló c' ha scritt: "rimanenza fantasia";

e pó dic: "Credet ma mè

sto casin en pò durè;

ho fiducia a non finir

t'el bel sol dell'avvenir".

Umbertin, s' en c' mett le man i Sant,

el bel sol no' l' vedrem dai Soccolant.

 

Galassini s' è arpulit

tel parlè e tel vestit;

or se fat propri educat,

ades s'alza quand fa i flat.

C'è Fefè de Canavacc

ch' en te sposta manch un bracc;

ló difend tla profesion

sol chi c' ha i gran milion;

ora pó ch'  è president

ló te dic in mezz' ai dent:

"In Pretura ! Vó stat freschi,

nit da me? Git da Baldeschi".

 

Chi ho trovat propri cambiat

più tranquil e piú posat,

è stat Franco el sor pretor,

en el so se per l'amor;

en se ved manch pió de sera,

el farà per la carriera.

 

Ecca Nanni l'intendent

Che s'intend di monument;

ma le donn, dopo del palass

i fa veda el su' bel cass.

Urla Checco l'esator;

ló discor a tut le or;

e te bat le man tle spalle

e te romp anca le palle

quand te dic: "Te se me credi,

io so sempre pel cet medi ".

Sa le ròt tutt mez sgonfiat,

tel sedil un sacch d' patat,

sensa lum e sensa fren

'na fumara com un tren

o ch' c'è 'l sol o ch' tona gros,

vien Rinaldi da chi foss;

ló te legg tutti i giornal,

me par ch' sia liberal;

se tla testa en vo' un banchett

en 'i dì ch' è fugit da Caporett.

 

El bociofilo Catani,

venditor de scacciacani

è per tutti 'na gran mecca

a biliard a giuchè a stecca.

Ho saput che sol Coponi

'i ha fregat pió de trenta panetoni.

E Cicerchia, el sor Cecchini?

i bignè, i canoncini,

le meringh, le fav di mort,

i toron ed el panfort.

Oh Catani dà 'n po' ment

quei te magnen anch i dent.

Pettirossi a basicot

vol giochè sin le tre d' not;

ma la lingua mett un freno,

ch'el fregassa el su' cap Sveno.

 

Sempre ugual el bon Fabion

che ancora te fà el sgon;

tle cucin in ti salott;

per avell fann a casott;

i' en el so, per le madonn,

sa chi fa ló ma ste donn?

 

Pippo pur me s'è sposat,

ha tardat, ma c'è cascat;

i calson chi i porterà:

el sposin o la metà?

Tocherà ma chel bordel,

se non vol el granatel,

la cucina a spolverà,

ed i piatt ad asciugà?

Tle poltron indormentat,

sia d'inverne che d'estat,

è brilant a giocà a chemin

quel ch' asmeja a Jean Gabin;

sol ch' te chiama qualc amichett

quand la neve è sopra i tett;

una nott, persino Frezza

'i ha urlat: ma é  'na schifezza.

 

Sa la faccia moscia moscia

ho incontrat ma 'l sor Paloscia;

ló ha cors ai litorali

sa Facelli e sa Beccali;

sol ch'aveva magnat tropp,

è rivat el giorne dopp

Ma in compens ha vint adess,

ved el cul dle studentess.

 

Vó fat tutti quel ch' ve par

in montagna opur al mar,

in qualunque discussion

Titti Boni vol ragion.

Se le strad en sconquasat

e le cól mez arbaltat,

se el macel ed i torion

vann pur lor a rugulon,

chi c' avria da pensè

ha tutt'altro ló da fè.

Pensa a l'acqua d' Carignan,

a fè i bagn st' estat a Fan,

a la caccia ed al tresett,

a portè i su' fiol a lett;

de S. Bartol, de Valbona

lo sné frega: é de Verona !

 

'I èn fugiti i contadini

all'amico Mandolini

en pasati du', tre més

quand l' ho vist tel rimines,

sa na spec de carosella

e de dietra la sorella:

e la gent: "ma sa ch' ha fatt?"

"eh, chissà! sarà un por matt!"

 

Su per Santa Margherita

du' la strada s' fa più ritta,

ho sentit un gran baccan

de schiaffon, de battiman;

"e ch'sa è un bombardament ?"

è Piacesi ch' fa el lament:

"I' te 'l giur tel mi' onor

m' l'ha ordinat anca 'l Rettor

bsogna ch' vaga a gabinett

te intant aspetme a lett".

- ce vo gi el mi burdell ?

I' t'aspett sal granatel -

 

Un amic che s'è sposat

l' ho incontrat propri st'estat

in t'la spiaggia de Riccion

a sciacquass i su' cojon

tutt sudat, tutt brustulitt

rosolat com el sufritt,

era ner dopp men d'un més

no pe'l sol ... pe'l sangiovés;

ló coreva sa i bagnin

te faceva el ragasins

in t'na mana 'na barchetta

e in t'un clatra 'na paletta,

i mancava un bell sechiell

da tachè t'el su' ucell;

sa la moj ch'è d' vers la Genga

ha imparat la legg del Menga.

 

L'ingegner è gitt lontan

ló s' è fatt propri roman;

de S. Angel, di parent

en i frega propri gnent,

ló te cerca gió pel cors

'n antre terne del Socors,

stat attent ai cepp d'urticca

è un moment a scoprì la ficca!

 

C'è Bigonzi ch' se dà ai viagg,

e te cmincia dal prim magg;

lo te cnosc tutta la Spagna

com Pandolfi la sua cagna;

ho saput che dop l'estat

s'era mezz avelenat.

Oh carin, magna i cidron,

no le biett e i tufiron.

 

Sa le spalle ben quadrat

e più matt che ne st' estat,

ho incontrat l'albergator

de De Scrilli imitator

el su' albergo è rinomat

a Parigi e Montlabat;

quand fa el cont, i su' client,

svenghen tutti e battne i dent.

 

Ecca Tullio Lucciarini,

ch' fa l'amor sa i su' guadrini.

Per non spenda un baiochet,

fa i gran mannich in t'el let;

lascia pur ch' diga la gent:

ló s' divert e non spend gnent.

 

C'è pó Grassi el gran signor,

più saput ch' en en 'n dotor;

t'le sacocc ló ci ha 'i assegn

(en parecchie le su' fregn):

se a pocher ùn punta cent,

ló t' rispond: o mille o gnent.

Chi c' ha l'or gió per la gola,

è 'l maestre Codignola;

el credresti un faccia d' cass:

tla capella ló fa el bass.

 

Sa 'i uchial afumichet,

in t'na scialpa mez vrucchiet,

ùn me dic: "ma te me metti

l'Undervoud sa l'Olivetti?

Scherserè, o burdel mia,

questa é sola fantasia ".

E atacat tel su' cappel.

con i pel tel su' uccel,

te discorr con noncuranza

di trasport, d'alta finanza,

che stann mal i proletari

perch' en bassi i lor salari;

in compens t'un blocch de carta

te fa un cont com quell d'la sarta ...

 

Se le pag en poch o gnent,

se lavora o no la gent,

ma 'l sor Bino dl'Ort botanicch

en i frega manch' un mannicch.

 

Ugolini, el dottor de Montifabbre,

sa 'l sorris in mez i labbre,

el sistema t'ha trovat

da gì a cul anca sa i frat:

 'i amalat i guarisc sa 'l veganin

e ma i san lo 'i amassa sa 'l ramin.

 

Piero e Paolo, i fratell:

chi sarà più birb tra quest e quell?

Tel machion sta l'ingegner,

sa la scusa di puder

sta sicur che la matina

ló te fa la su' sgatina

mentre cl' atre indafarat

tra i client e 'i avocat

t' fa sapè com un sornion:

"Te el se' ben ... la posision,

i contratt, la ceralacca ...

ma me piac pió la patacca".

 

Chi dirig l'economat

de ste Circol venerat,

è ùn che è nat un po' lontan,

me par ch' sia de Fabrian

 

La su' gran tipografia,

ch' fa paura a Paravia,

ha stampat un po' de tutt,

specialment le strisc a lutt.

Ló sa i libre d' Signorelli

d' Mondadori, de Cappelli,

pian pianin, bagiot bagiot,

ha già vint un terne al lott.

E' pur stat un grand attor

più famos d'un bel tenor.

Travestit da carcerat,

da poret o da soldat,

tel palchscenich declamava

ed el pubblic delirava.

Sol 'na volta a Fermignan

'i hann urlat: "ostia che can!"

 

C'é Ranocchi, el professor,

ch' me ripet a tutt le or:

"per far scuola qui in Urbino

basta solo il patentino",

quand te svegghj el mi' burdel

quand c' ha l'ugna el mi' ucell ?

 

Chi è rabitt per el ramin,

el tresett, el pocherin,

é Gerardo el profesor;

sol ch' i chiappa un gran tremor

perchè sa che in t'la voltata

c'è la moj sa la granata.

 

En parecchi sti maritt

ch' èn costretti a filà dritt.

I' ho vist diversa gent

ch' en faceva propri gnent,

a parlà in t'el salon

apogiat in t'le poltron,

el telefon a sonà

com t' l'esercit a scatà:

"S' è mi moj che m' ha cercat,

di pur te ch' en me truvat."

(Raul Gamba c' ha le doj

quand el cerca la su' moj).

 

Un ch' la moj fa la barbiera

(é sucess maché 'na sera,)

per le scal s' è rugulat

quand 'i hann dett: "eh, t'ha cercat ?"

 

Tutt sfrustat com un por can,

d' Matteini non parlam,

trema tutt anca s' è cott

quand la moj, ch' è d' Cal Paciott,

i fa un para de fischiett:

ló sa già c' ha da gì a lett.

Chi è tranquill è propri un sol, ??

come Gino de San Pol.

Tant a casa ch' sa va a fè,

è da 'n pess ch' ha fnitt da sghè .....

 

Celso Fabbri e Balsomini ,

i ben noti figurini,

non se tenghen più per man,

ma se guarden com du' can.

Me par propri come ogg,

só e gió sotta le logg,

se parlaven, se guardaven,

s'armiraven, s'argiraven:

" te sta ben el vestit scur "

" te se' bell sa 'l capell dur "

" èn de moda le scarp gialle "

" è ragion, tocca compralle " …

Lor sapeven d'Mussolini,

d' Garibaldi, de Mazzini,

se in America el petroli

costa men che da no' l'oli,

se la Russia anca per st' ann

fa l'occh bell ma'l Pakistan …

Credet pur, tutt iargoment

éren pan per i lor dent.

Ades, sol, el bell Orlando

'na pasticca masticando,

maledic pian pian tra i dent:

"ch' i chiapassa 'n acident ".

E' testard com un por mul

cl' atre dic: "chiappla in tel cul ".

La ragion? La sa anca 'n frat,

è la question del patronat.

 

Tutti quanti a gabinett,

i più ricchi e i più porett,

riuniti in compagnia

ém magnat in allegria.

I dolor avem scordat,

le gambial già protestat;

e chi en c' ha le su' magagn

i su' guai, i su afann?

Se i' pens ma i dolor mia,

me credet , i' ce piagnria.

Dacsé ogg, dacsé dman

sempre sol com un por can,

in t' na stansa mobiliata

ch' en è manca sofitata.

Un brut giorn me troverann

setta el lett sa tutti i pann,

moribond e bell gitt,

già sa i labbr mezzi gricitt.

En m' la chiapp, me facc coragg,

dop d' genar 'nirà pur magg !

E per quest chi digh ma tutti,

ma chi bei e ma chi brutti:

"bevet só, fat com facc io:

l'avvenir ? … speriam in Dio"