Home Cesaroni

Nino Cesaroni  Urbino

 

EL  CORAGG  DLA  PAURA

 

 Prosa Vincitrice il IV Concorso di Poesia Dialettale "Renzo De Scrilli

 

    'Na volta du' ragasett hann decis da gì a coja c'le palin dolc, bone da magnè, t'na pianta vicin al mur del Cimiter.  Arivati t'el post, monten só t'un ste pianton e cmincen a coja e, dó en c'arivaven sa le man, scrulaven i ram per falle cadè per terra.  Dop en scesi gió e sicom n'era cadut parecchie de là dal murell, èn saltati dentra el cimiter per arcoia anca quelle.  Apena fnit se metten a seda per terra dentra el Cimiter e dividne le palin arcolt malé, e dicevne:

«Una a te e una a me !

  Una a te e una a me !

  Una a te e una a me !»

Un mezz sciaparell ch'pasava malé vicin, fora del mur, sentend a fè sta division ha subit pensat ma'l Padreterne e el Diavol che spartivne le anim e prés dal spavent se mett a fuggia de gran vulata.

Per la strada incontra ma 'n amich ch 'i dmanda perchè fugiva.  Quest tutt spaventat 'i rispond:

«Ah! Va a sentì malà ! Dentra el mur del Cimiter c'è 'l Diavol e 'l Padreterne che spartischen le anim !».

«Mo va là, sciaparell, ‑ i rispond cl'atre ‑ sarà poch posibil che Crist s'mett d'acord sa'l Diavol per spartì le anim ?!». 

«Sé, sé. Dicevne: una a te e una a me ! una a te e una a me !».

«Mo va là, chisà sa ch'è sentit ?  E pó se 'n gran fifon, podevi stè a sentì com giva a fnì ?  Dai vien sa me che i' en ho paura !». 

Arvan tutti due vicin a chel mur e senten sempre a dì: «Una a te e una a me ! Una a te e una a me !»

A ste punt anca chel pió coragios cmincia avè un pó de fiffa.

Fnit da contè malé, un d' lór dic :

«Adess gim a coja c'le due de fora !»

Al sentì dacsé quei d' là tacchen a fuggia com du' saett e quel ch'diceva da essa pió coragios dalla paura coreva pió fort de cl' atre;  pareva propi ch' aveven datt "du' sold ma Gambin" .

 

Home Cesaroni

Nino Cesaroni  Urbino