Home  Elio Bacchielli

Elio Bacchielli

 

SAN BERNARDIN

Novembre 1995

Segnalata al III Concorso di Poesia Dialettale  Renzo De Scrilli

 

T'un poggett de front a Urbin

svetta alt Sanbemardin

ce vann propri tutti quant

ma là dentra, c'è 'l campsant.

Ce va chi en ha méss i dent

e ce va el malvivent

e po' el ricch e anca el purett

é per tutti l'ultim lett.

 

Post de visita e preghiera

ce se va matina e sera

a parlè sa chi en c'è pió,

in silensi, no' e lo'.

D'una vita tribolata

quella sola è la fermata.

Quand te metten propi sotta

pió nessun te fà la lotta,

e se te c'è la cappella

la tu mort è mi sorella.

 

 

Dopp chius i occhj,

sem tutti ugual,

la servetta e el general,

la dimora d' quest e d' quella

l'ha appaiata la livella.

Ogni tant t' venghne a truvè

per restè un po' sa te.

 

Tra i pensier e i sospir

è de tutti 'st'avvenir.

Nel silensi e nella pace

dove p'rò non tutto tace

sa la mort conviv la vitta

stann insiem, perchè en è f'nitta,

el process del corp uman

ch'se consuma piano pian

c'è po' el sol per la natura

cad la pioggia ch' vinc l'arsura

te fann bona cumpagnia

stann sa te sensa gì via

la lumaca e i moscerin

i petross e i sisin

e svolassen le farfalle

sa le loro ali gialle.

C'è el profum de tanti fior,

le bellesse di color

d'l' usignol le serenat

sa i motivi pió svariat.

Ognun d' no' porta de là

quale scgret che sol lo sa.

 

C'è el rispetto per la mort

e per quei che hann cla sort,

anca se el ricord de no'

pian pianino po' va gió.

 

De com s'tien el cimiter

s' ved se sem cristian davver.

Alor fam da essa forti

e t'nem alt el cult dei morti.

Quand sarò per sempre a Urbin

ospit de San Bemardin

'na domanda s'potrò fè

e se i' te poss preghè

en me fè bullì t'la pec,

famm content e damm invec

da poté ancora ascoltè

un pò d' musica malé.

 

M'accontent, o Signorin,

d'la sinfonia d'un cardlin

che saltella tra i pin.

Famm sentì anca 'n'antra cosa,

el profumo d'una rosa.

Cert, me mancherà la luc'

mo, avrò la Tua che pió arluc'.

 

No' sapem che Te, o Signor,

en c'è fatt sol p' el dulor

'na finestra è lasciat

per tutt quei ch' hann aspettat

per tant temp el Tu perdon

la Tu grasia e resurresion.