Home  Elio Bacchielli

Elio Bacchielli

 

EL POSS DE VENA

10 gennaio 1996

 

In Urbin c'ho un poss de vena

e da quand so' nutt a Roma

un fil d'acqua ho prés sa me

per poté versifichè.

En è acqua tanta chiara

ma un po' torbida e allora

anca i vers ch'venghen de gett

en possn' essa che purett.

Servne per famm divertì

e dacsé i' en lasc gì

ma i mett t'un foi de carta

e pó facc come la sarta

un modell, un argoment,

e allora i' so' content.

Sa la ment arpens qualcosa

a quand i ann erne in rosa

e m'arcord de quest e d'quell

ch'me riguarden da burdell.

Era mej alor la vita

semplic, bella e pió pulita

nò com ogg, tant complicata

e piò brutta e ingarbugliata.

In t'el cor c'era bontà

mentre en so adess dov sta.

Ecch perché i' sa i pensier

torne indietra volentier

per cerche t'el mi' passat

la mi' pac' e quell ch'so' stat,

e me ferme volentier,

a considerè davver

'n'antre mond dov ho vissut

e ch'en m'ha cert dispiaciut.

I' c'ho in me la nostalgia

e insiem la poesia

d'la puressa e ingenuità

de tutt quell ch'en trov de qua.