Piersantini Anuska Severini

Poesie:   Gita dell' AIMC a Tivoli

              Dedicata ad un grande Direttore

              L'iscrision a l' Unilit

              L'edision dla poesia dialetal 2009

              Natale 2009: El cor de Massafer N. 2

   

GITA  DELL’ A.I.M.C.  A TIVOLI

di  Anuska Severini

 

Anca dop la gita a Tivoli,

è arivata la richiesta,

che pió o men è sempre questa

d’ butè gió du’ righ in rima

p’r arcontè ‘sa è sucess prima.

É dventat propri un bel vissi

che  me  costa sacrifissi:

me so ardotta che, al ritorne,

pens ma lé per tutt el giorne

e anca quant me stend t’ el lett

chiapp, da dentra un cert casett,

un foi bianc e ‘na matitta,

m’asicur che sia appuntitta,

per fissè, durant la nott,

qualch’idea ch’ me vién d’ bott.

Rest ma lé in contemplasión

aspetand l’ispirasión;

spess la carta resta bianca

e me sveggh sempre più stanca.

Vlét sapé el fat d’ier nott,

sarà stat vers mezanott:

stav scrivend ‘ste du’ strofett,

era a seda sopra el lett.

Ha ‘pert i occhj el mi maritt

ed è armast propri alibitt.

«Cosa pensi? Che anca ‘st’ més

en li fè a cuprì le spés ?»

Aprofit per fè ‘ste sfógh

anch’ s’è tardi  ed è for d’ logh:

«Tu d’intorne en guardi mai

i confront en i se fai,

pochi asmeine ma no’ dó

ch’ en facém ch’ arcoia só;

io c’ ho certi tajerin

che a guardai vién el mal fin!»

Ló ha rispost per consolamm

e facend un cert soris:

«Te t’ guadagni el paradis !

La peliccia sarìa d’ pió,

se t’ serviva verament:

eri ‘n ors dentra ‘n igló!»

E pó ha agiùnt lé per lé:

« Sent un po’ questa maché,

se’ arivata a la pension

mo fè sempre du’ c ...

Guarda un po’ com’ un s’arduc,

fa el piacer, smorcia cla luc !»

Mo tornam a l’argoment

che ce prém in ‘ste moment,

ricordand i aveniment

solament chi pió salient.

Sem salitte a Piansever,

quel ch’arcont è propi el vér,

ed ognun s’è avicinat

ma ’l su’ post ch’era asegnat.

Le maestre dla materna

s’èn aviate vers el fond

(en sarìa la fin del mond)

lor èn giovin, sensa rugh,

le soportne bén le bugh !...

Mo el bel ariva adess:

quant la prima d’ lór se siéd

trova el vòt sotta i su’ piéd.

L’ho tratnutta per la giacca

s’ no daver qualch’ oss se spacca.

Lór en c’ hann mica fatt gnient,

perchè vlém butai gió i dent?

Pel soliév de qualchidun

(e la su’ liberasión)

c’ sém fermati a fè clasión.

Tra queste, en pos stè sitta,

c’era pur la sottoscritta.

Ben in vista nell’entrare

c’era un grosso mascherone

ch’ atirava l’attensione

e una scritta luminosa

lampeggiava non invano:

«Introduci la tua mano!»

Quattre o cinque de cle donn,

le pió svelte che ‘n’ hann sonn

hann provat pianin pianin

per fass dì el lór destin.

É stat bel el risultat

che ma una i’ è artornat:

prevedeva certi pccat

e ‘na mucchia d’ relasion

sa color ch’ portne i calsón,

sol che la protagonista

è pió in là dla sesantina,

e po’ en era tanta blina!

É arivat l’ora de pranz

e maché c’ vria un romanz

per descriva le porsión,

tutte de sodisfasión.

Ve dirò ch’avem graditt

tutt ‘ni co’, finchè en è fnitt.

Le du’ nostre dirigent,

sodisfatte, non per gnient,

en pasate tra i tavlin,

impetitte, a ‘na cert’ ora,

sa ’l cul ritt  e el pett in fora,

per sentì i nostre coment

e l’umor de tutt cla gent.

En hann fatt com i ann pasat,

quant da can avem magnat

e invec che in passarella

c’ sém squaiate alla chetichella!

Sarà mei a lasce gì?

S’ no en el so du’ gim a fnì.

Anca tun ‘st’ ultima gitta

me so propi divertitta,

ho apresat tutt i intervent

di gitant ch’eren present;

sopratutt vria ringrasiè,

anca a nom de tutti quanti,

la signora in prima fila

che con class e competensa

ci ha eruditi a sufficiensa.

E dla Gina en dicém gnient?

Propi lia che tutt el giorne

s’è sbatutta un gran bel po’

t’ la coriera so e gió?

Apresand el su fervór

i rendem el giust onór.

S’è conclus anca ‘ste viagg

C’ arvredrém t’ el més de magg.

(Pubbl. I° Concorso 1998)   

 

 

Piersantini Anuska Severini

Poesie:   Gita dell' AIMC a Tivoli

              Dedicata ad un grande Direttore

              L'iscrision a l' Unilit

              L'edision dla poesia dialetal 2009

              Natale 2009: El cor de Massafer N. 2

 

DEDICATA A UN GRANDE DIRETTORE

di Anuska Severini

 

Troppa ghiotta è l'ocasion

d' di' du' rim tun 'sta riunion

dov vlem salutè de cor

ma 'ste cap: el Diretor !

Da un par d'ann s'vociferava

che Vincenzo s'artirava

e lasciava tut le bégh

ma qualcun di su' colegh.

P'rò ormai en c' credevam;

passa ogg e venga dman

era sempre pió present

afogat dai document.

Continuava a facc trascriva

i proget, i consuntiv,

e non sempre tutt ben giva,

t'el registre, en me scord

manca se arnasch,

ha inventat anca le tasch !

A la fin di nostre incontre:

«Girà ben, i bastarà ?

Fa sentì, s'contentarà ?»

Io dicev ma la Doriana:

«Quant la batti, scriv più largh,

fa t'el margin un bel slargh,

se t'impegni e se lo vuoi

pó slunghè de du' tre foi.»

Mo oramai è uficial

ha firrnat l'ultim verbal;

confesam che ce dispiac

anch' se, fors, starem pió in pac.

E' stat spess un bell'aiut

e ha dat pió de quel ch'ha avut;

ha lavrat sa gran pasion,

tutti el digghne in diresion.

Qualca volta esagerava

sa le circolar ch'scriveva,

era bon da fè 'na tesi solament per stabili'

l'ora e el post per facc riunì.

E a 'ste punt voi di' tra i dent

qualcosina sul Collegio di docent.

Quant ce chiama a Piansever,

quel ch'arcont è propri el ver,

arivam tutte alla stracca

tant sapem che ... prima ch' tacca ...

passa spes piò de mez'ora

e restam a parlè d' fora.

Qualca volta p'rò suced

ch'è nervos e ... cum se ved !

Cmincia subit a parlè,

guai ma chi sta per entrè,

t' sbat t'la faccia el tu dover:

«S' vien puntuali a Piansever !»

Quel che p'rò pió ce dispiac,

e ch'ce fa perda la pac,

è quant ch'dà di vagabond,

pió nesun de no' i rispond,

e ce dic che, a la fin fin,

pensam sol ma 'l boletin

ch’ riscotem a fin del mes

per coprì le nostre spes.

Quant t' s' rivolg sa: «Lei, Signora ...»

vol di' propri ch'è de fora,

non t'ascolta, non c'è vers,

fa capì ch'è tutt temp pers;

te presenta le question

sol da certe angolasion;

cmincia a dì che el diretor

el fa ló, sa 'l su' sudor,

s' en t' sta ben quel che ló dic,

scriv du' righ ma l'ispetric ...

e dacsé s' chiud la question

sa ló ch' ha sempre ragion.

Tel verbal se scriverà:

«Aprovat a l'unanimità !»

Anch perché s'è fatt già tardi,

appannati son gli sguardi,

c'è chi a casa c' ha i burdei,

chi i maritt ch' en pegg de quei,

e la gran preocupasion

è da chiuda c'la riunion.

Suced spes ch' sal el nervos

intorne al modul più disgustos,

ha un gran nome altisonante,

l'hann chiamato "Itinerante",

io l'avria chiamat "dupion”

èn tutt doppie le riunion !

C' ha du' brave condutric

ch' scriven tut quel che ló dic;

son la Pappi e la Delfina,

una coppia sopraffina;

una cosa ch' i fa onor

è da reggia el diretor

perchè lavrè sa Grassi

en c'è giorne ch' en t'incassi.

Una d' lor è spiritosa,

s' mov, se gira sensa posa;

qualca volta fa l'apel

sa 'l mod sua ch' è propri bel.

Urla: «Gina, ma du' se' ?

Lasci gì da chiacchierè.»

Quant ariva el Diretor

sa fè ben el su lavor,

propi el sangue i scorr t'le ven:

dic t'el mus quel ch' i sta ben !

C'l' atra invec è più tranquilla,

non i sfugg una postilla,

viv p' i cors d' agiornament,

du' la trovi ben present;

a la fín d' un ann de scola

fa più or de no', da sola.

C'è anca chi la guarda brut

«Cum ariva dapertut !»

Mentre er dietra 'sta poesia

ho decis anch' io da gi' via,

saria armasta qualch' atr' ann

mo m'hann fatt sali' l'afan

quei ma là del Parlament

ch’ en ce voine dè più gnent

e dacsé, t'el paes d'Calpin

piant baracca e buratin.

A ste punt voi rimgrasiè

quelle ch' hann lavrat sa me,

sopratutt la capogrupp

sa la qual arcontav tutt;

quanti sfog sa la Cristina,

cminciavam d'prima matina

specialment per gi' só e gió

per i impegn ch' en fnivne pió !

Ve dirò ch'me mett pensier

de non 'ni pió a Piansever,

trovarò altri interess,

girò a spass un po' più spess,

Farò part, anca s' fann pietà,

de tutt quei d'la tersa età.

So' arivata a la chiusura

e me sent 'na certa arsura;

caro Grassi, più de tutt,

io te augur la salut

e sper tant ch' ma 'l tu ginocchj

lasci gi' d' tirai el fiocch.

Molti auguri faccio a tutti,

e che a scuola voi colleghi

raccogliate buoni frutti !

(Pubbl. I° Concorso 1999)   

 

 

 

Piersantini Anuska Severini

Poesie:   Gita dell' AIMC a Tivoli

              Dedicata ad un grande Direttore

              L'iscrision a l' Unilit

              L'edision dla poesia dialetal 2009

              Natale 2009: El cor de Massafer N. 2

 

 

L'ISCRISION A L'UNILIT

 

Ho gambiat la compagnia

C'è scapat n'antra poesia.

S'è decis da gì in pension

E c'ha prés la preocupasion

da riempì tutt le giornat

sa dle atività mirat:

prima el temp en ce bastava

pó avem vist che c'arvansava

e dacsé ce sem iscritt

tutte insieme all'Unilit.

Cert la sigla è altisonant:

Università Libera Itinerant,

mo arcòi quei dla tersa età

anch se arzilli in verità;

se poteva anca chiamè

" union de quei ch'en sann sa fè ".

Cercam tutte d' tience só

restaurand tutt quel c'se pó:

'na maietta un po' sgargiant,

un foulard svolasant

mo a la fin el risultat

en è mai del tutt scontat.

Sarà mei a precisè

C'ho parlat sól per schersè,

e qualcun potrìa pensè:

"En è mei ch' pensi per te" .

Sem seguitti egregiament

da un bel grup de docent

spinti a far le lór lesion

solament da la pasion;

quest el sa tutta la gent:

en riscoten propri gnent.

Dop l'impegn de tutt cle stman,

becchne sól batutt de man.

A ste punt voi dì tra i dent

qualcosina su i present.

L'interess de tutti è viv

e el coinvolgiment ativ,

quest gratifica i docent

ch' s'acontentne d' poch e gnent.

Chi coordina el lavor

ed el fa sa gran fervor,

è Anna Cola un insegnant

rafinata ed elegant,

ch'se sacrifica per tutti

e s'impegna perchè el cors

dia sempre buoni frutti.

Durant l'ora dle lesion

tocca ste in contemplasion;

se t'azardi a di qualco'

da davanti dichne "No !"

e sa i occhj te guarden brutt,

t' fann capì ch' arvini tutt !

Bsogna ch' resti bona e ferma

com se fossi t'na caserma,

un coment en se perdona:

mica sém a la Sorbona!

Tra de nó c'è un profesor

ch' s' intromett sa gran fervor;

chiappa in man le situasion

c'immatisc sa le istrusion.

Caro Sansio, t'avem vut come docent,

lasci gi d'fè el dirigent?

Pó c' n'è ùn ch'en sta mai sitt,

porta un baffo corto e dritt,

el su nom en el voj dì,

mo chi è se pò capì;

puntualizza ogni question

esprimend la su' opinion

mo en la dic 'na volta sola,

vol sempre l'ultima parola;

c'è da dì a onor del ver

ch'è ben vast el su saper;

l'esperiensa ha dat i frutt,

ló s' intend un po' de tutt.

Nella gita là a Bologna,

durant tutta la giornata,

c' ha seguitt una guida preparata

che con gusto e competenza

ci ha eruditi a sufficienza,

pó t' l'arnì s'è scatenata

e ha elencat un'infilata

de propost: lé per lé

tutte quante assai osé:

qualca gitta a tarda sera

da trascorra t'la riviera

sa un bel abbit scolaciat

e magari un distintiv

rafinat e sugestiv

o un diadema o un bel fior

da apuntè vicino al cor.

una dietra, più realista,

ha avansat 'n'antra proposta,

e a voc alta ha sentensiat:

"Un crisantem è più indicat !"

 

Sarà mei a lascè gì

anch se ancor c' n'avrìa da dì,

lascerò cl'altre sparat

a le prossime puntat.

Chiedo scusa per questo mio dire

e auguro a tutti un sereno avvenire

(Pubbl. I° Concorso 2001)   

 

 
Piersantini Anuska Severini

Poesie:   Gita dell' AIMC a Tivoli

              Dedicata ad un grande Direttore

              L'iscrision a l' Unilit

              L'edision dla poesia dialetal 2009

              Natale 2009: El cor de Massafer N. 2

 

L'edision dla poesia dialetal 2009

Presentata al X Concorso 2010

Pubblicata in Agenda 2011

 

Anca st'ann , ben o mal, s'è svolt la rasegna dla poesia dialetal.

Sta volta en ho partecipat perchè tutt chi diploma m'aveven stufat

Avev scritt n'antre du righ per el cor de Massaferr

format recentement da un grupp de parochian

che canten e s'aspetten sol le batutt de man.

Sèm 'na ventina d' donn che canten per pasion,

se diverten insiem durant le lor riunion;

è un grupp ch' s'podria chiamè

anca "assemblea de quelle che a casa en sann sa fè"

 

L'argoment m'è sembrat trop particolar,

non adatt d'figurè tel libre dialetal,

legat a un grupp ristrett e, invec da gì a sentì

so armasta a casa, a lett.

Pro ho vist la registrasion c'ha mandat in onda la television

sa la Lara Ottaviani c'ha intervistat tutt quei dla comision.

 

Le due più acculturate, docenti rinomate, hann fat capì

el valor del dialett ch'è radicat in nó, ch'sèm più che bagiotini,

da quant, tanti anni fa, eravam pcini pcini,

con parole ben dette, ricercate, forbite,

mo vlevne significhi che propri cum magnam avressim da parlè.

 

Tra quei dla comision un, daver, m'ha colpitt,

applaudiva, rideva, s'è propri divertitt,

cercava de nascondse dietra el corp del dotor

mo la su' bocca aperta riempiva el televisor !

 

Fini ha lett qualch bran del concors

mo più che recitat diria c'ha sbasofiat,

prò s'è scusat dicend ch'en s'era preparat !

 

El regista, in dispart, a seda tun canton

ve dirò quasi ch' m'ha fatt cumpasion !

Santoriello è un cultore delle nostre radici;

quant recita s'impegna per daver, cnosc ben el su' mestier !

Ammicca, s'alsa in pied, quant arconta se sbraccia,

ce tien a comparì, più d'i atre c'mett la faccia!

 

Due parole dirette al giular dla compagnia,

al dottor Duccio Marchi che fa la su' comparsa e pó va via!

Dop ch' l'ho vist strimpelè la chitarra, scandì la su' ballata

che le vicende di urbinati narra, ho dett ma la vicina,

pianin, pianin, tra i dent: "Chissà se 'i vien da rida quant visita i pasient !

Prò, caro Duccio, un consiglio te 'l voj dè:

el dialett lascle stè ma quei cani come me,

che chiamen "fungh" i "fongh" a la maniera giusta

cioè da cittadini e no da contadini.

 

Alla fine di queste due righe che hanno voluto scherzosamente esprimere qualche mia osservazione, voglio ringraziare tutti quelli che si attivano con sacrifìcio e lavorano per la riuscita di queste manifestazioni e per mantenere vivo e rinnovato il dialetto dei nostri padri e della nostra infanzia.

 

 

 

 

Piersantini Anuska Severini

Poesie:   Gita dell' AIMC a Tivoli

              Dedicata ad un grande Direttore

              L'iscrision a l' Unilit

              L'edision dla poesia dialetal 2009

              Natale 2009: El cor de Massafer N. 2

 

 

Natale 2009 - El cor de Massafer n° 2

Presentata al X Concorso 2010

Pubblicata in Agenda 2011

 

 

En cminciat a di' che c'ho la lingua lunga

perché c'ho armess le man a scriva ste du righ ;

la colpa è sol del giornalista, è ló Di Ludovico

quel ch'scriv tel Nuovo Amico ch' m'ha provocat dicend:

"Perché en t'armetti in pista e scrivi quel ch'suced

quant c'artrovam in pied, schierati a Massafer

per cerchè d'metta a punt i nostre ritornei?"

 

Ló m'ha dat l'assica e, io ch'so un po' tignosa,

ho arcolt sta nova sfida rischiand d'essa noiosa.

 

Ormai en pió d'tre ann che ce riunim per Pasqua e per Natal

per preparè di cant, ch'ce riesce en c'è mal,

e c'fan ben figurè davanti ai parochian

ch'ascolten e ce premien sa le batutt de man

 

L'Odette ce mette el cor, s'impegna per daver,

cnosc ben el su' mestier;

per dirigia se sbraccia, saltella, s'alsa in pied

ogni atac fori temp, non sol el sent, mo el ved !

Potem capilla ben s'facem 'na figuraccia

pió d'nó ce mett la faccia

 

Per fac capì che Astro del ciel e Pargol divin

voine un cant delicat, imita el son del violin

mo, spess nó entram, Dio bon, sa la grassia d'un ton!

Io e la Maria qualca volta sforam

anch s'la Gina ce dic:-Mo vlet cantè più pian!-

 

Marcello segue a ruota la sua sposa

sorride ai suoi assolo, registra ogni sua posa;

tutta la sera a seda t'un canton

ve dirò quasi ch'me fa cumpasion!

 

Vicin a me c'è l'Eude ch'en sta ferma un minut

quant arconta se sbraccia, quant canta fa la staccia;

i piac molt a chiacchierè; pel lavor lasciamla stè;

quel che tocca, un vas, un fior dventa un bel capolavor.

Fa la madre, la sposa, l'assicuratric

ed è svelta com la polver, ogni client el dic

ve dirò, po', che ogni tant va a fè anca la badant.

È precisa per fè i cont, mo el marit dic spess che romp !

 

In coppia sa Francesco, el giular dla compagnia,

se trova per daver in total sintonia.

Ló ce sfott, a me ha dett, sensa vergogna, ch'potev essa la su' nonna!

Un giorne c'ha vist l'Eude a cuvin sopra 'na buga

i'ha dett ch'era precisa a la su' tartaruga !

 

Con le due nuove avem fatt un bell'acquist,

en puntuali, s'impegnen com en s'era mai vist;

Nó vecchie ce chiedem:- Pensat che durerà

se dop l'impegn de tutt cle stman becam sol batutt de man! -

 

St'ann insiem a nó, n'antre element è nutt

è Paolo, un bel signor, ch'ce dà un fort contributt;

ló vol subbit cantè sensa tant ascoltè;

ha una voce possente che, nel gruppo, si sente;

sa chel trombon vicin Giancarlo s'fa pcin pcin,

rischia d'gì in confusion

e de fermass de chiop a metà dla canson

Vers la fin dla riunion, guarda l'orlogg:

"Avem fatt tardi anch'oggi

- po' dic più fort - dami gió Odette,

sarà ora da gì a lett!

 

Quando si unisce a noi don Agostino

canta con l'entusiasmo d'un bambino;

è un gran piacer a vedle sorident

ló che par ch'abbia sempre el mal de dent!

 

L'edision de ste Natal ma la Ione ha portat mal

perché prima ch'fnissa el cors, è approdata al prontsocors!

Lindo en vol ch'vien a cantè, sol a casa en ce vol stè;

per freghè mej ma 'l maritt e costringel a stè sitt

lia ha fat finta d'gì a durmì e, pian pian, p'en fass sentì,

è scapata com 'na ladra e de corsa ha fat la strada

per ragiungce tel salon e provè tutt le canson.

Tl'arnì a casa prò ha inciampat;

s'è artrovata a gamb rit e sensa fiat.

El su' spos s'è alsat dal let

in mutand sotta un giachet

e ha gridat:"En so' mica un testa d'sass;

en è vera ch'è inciampat dentra el terass;

tu s'è argitta só tla chiesa, t'costarà sta bella impresa!

Ed infatti avrà da stè tut el mes sensa stirè!

 

Lundè sera sèm rientrati tardi

apannati eran gli sguardi

per el sonn ch' c'aveva pres e l'impegn ch'ce fa stè tes;

el mi' spos ha aces la luc: "Guarda un po' com un s'arduc

anch stasera è mezzanott, sa sti cant ormai è rott !

Par ch'avet da gì a teatre, ma chi 'i frega de voiatre!

Se' ch'en dorm sensa de te, mettet gió, da ment ma me!

 

So' arivata a la chiusura e me sent 'na certa arsura

trop c' n'avria ancora da dì, sarà mej a lascè gì?

Se i dagh gió, sta tirlinghina duraria fin a dmatina

Chiud sa un gran ringrasiament rivolt ma la dirigent,

un applauso anche a Marcello

e all'intera compagnia che salutt prima d'gì via.

 

A tutti voi buon NATALE e buon ANNO!

 

 

Piersantini Anuska Severini

Poesie:   Gita dell' AIMC a Tivoli

              Dedicata ad un grande Direttore

              L'iscrision a l' Unilit

              L'edision dla poesia dialetal 2009

              Natale 2009: El cor de Massafer N. 2