LA RENZA
BURLETTA RUSTICALE
(manoscritto di anonimo del 1600)
|
INTERLOCUTORI Bertozzo : contadino marito di Togna Togna : comare di Fiorenza Fiorenza : moglie di Biagio Biagio : contadino marito di Fiorenza |
Maltasca : zingaro Nardetta : zingara Garbino : oste
|
|
ATTO PRIMO Scena 1 Bertozzo con bastone sotto il braccio
|
||
|
BER. |
Vien qua moj mia, je m' veggh ambrojet, tucchi m' deghn, e m'consein: "Pia moj Bertozz, pia moj, ch' t'avrè na bona fameja". Mo ch' bella fameja! J m'so amojet ton gla matta dla Togna, ch' en vol me stè ton chesa, cosa v' ne pèr? Jé i grid, vagh en tel chemp, chev i foss, je sud, je fatigh com' un porch, e po' arvengh a chesa i fagioj en en cott, en c'è quel mal fuoch, e gla matta en se trova. |
tucchi = tutti quei, tutti che consein = consigliano ton, tun = con, in, nel, ecc. chev = scavo |
|
|
- getta il bastone - |
|
|
|
Jé en so cosa avva da essa, jé i degh: “Togna sta ton chesa, Togna avv’ giudizj, Togna beda ai fatt tua”, mo i grid fann com quel ch'pisteva l'acqua tel tinacc. Cosa farè tu Bertozz? Jé podrìa gì dal Pret perchè i dessa na bona pnetenza; mo si el Pret en vol tanchi fastizj. Vrìa gì dala mi c’mer Renza, lia scì ch'è na gran donna d'chesa, oh! s' c' ne fossa na dozina d'sta foggia, sci ch' j' podrìa dì biet sta villa. Mo prò anch lia è na f’mnaccia ch' t’nerà più dala Togna ch' da me, già m'ammègin ch' m' siran tutt' contra noaltr’omn. Mo so cosa ho da fé, arcontarò le mi ragion ma st'badil. |
avva = abbia, debba podrìa = potrei tanchi = tanti di quei chmer = comare biet = beato ammegin = immagino |
|
|
- piglia il bastone - |
|
|
|
So scegur ch' tu manich avrè più vertù d'vrun' altr, bzognarà ch' m' metta a giochè d' baston, e gscì c'armediarò, e j ansegnarò a stè ton chesa. Arvién pur Togna ch' t' l' ho giureta, amanesc pur la schina, e se t' savran buon t 'le darò più spess. |
scegur = sicuro vrun = veruno gsci = acsé = così amanesc = ammannisci = prepara |
|
|
Scena 2 Fiorenza e Togna
|
|
|
FIOR. |
I’ n' cred ch’ c’ sia una ch’la sia mariteta pegg’ d’me. Oh ch’ cattiva fortuna avé un marit ch' en è buon da nient, ch’ n' ha el cervell' pr un oca, più i degh e più j ansegne, e pegg fa, m' sent a morì dala rabbia, en poss' più. |
degh = dico |
|
TOG. |
Cosa, cosa avet' ò Madonna Renza, d' cosa v 'dolet' ò, m' fet' compassion, arcontetm un poch i vostr guej. |
|
|
FIOR. |
Oh c’mer, v' farò maravjè s' v' arcont tutt' i mi guej pr' causa d'Bieg mi marit. |
|
|
TOG. |
Cosa m' dcet’ ò. Mò vé lu è '1 più bon om ch’ c’ sia, e tucchi el deghn, e prciò m' fet maravjè, Renza.
|
dcet = dicete, dite deghn = dicono |
|
FIOR.
|
Je en voi ch’ v' maraviet. Lu è ‘n matt, un furb com’ un gatt, ora m 'romp un piatt, ora na pgnatta e quel ch’ è pegg ch' en vol fè quel; s' mett' a giochè com' un ra-gazz, ò ch’ cattiva fortuna ch' ho je d’ avé avut un marit d' sta razza. |
|
|
TOG. |
Sta ‘na volta zitta, lassm dì ma me, ch' ho un marit, ch’ m’ bastona più d' vint' volt al dé. I’ ho più ragion d’ te d' lamentam, magherà ch' fossa gscì el mia, ch' vorìa fé a mi mod. |
lassm = lasciami vint = venti maghera = magari |
|
FIOR. |
S' tu t’ lass bastonè tu dann', bzogna dì el fatt sua, en lassass strapazè da sti omn. Mo ecchel qua el mi bel fust.
|
tu dann = tanto peggio per te lassass = lasciarsi |
|
|
Scena 3 Biagio con cesto di vasi rotti e Dette
|
|
|
BIAG. |
Sien malora, so disgraziet, m' so volut rompa l'oss del coll. |
sien malora = alla malora
|
|
FIOR. |
Cosa el test ? cosa c' ét' ò ma la dentr ? |
Cos’è mai questo ? ét = avete |
|
BIAG. |
I tel dirò Renza, mo en t' arabiè: ho vlut montè sla tevla pr chiapè do vesp ch' sturzevn assiem, s' è rudlet la tevla, s' è svertchet el bchalett, e s' è sverset tutt el brodett, e squasment m' so vlut rompa el coll.
|
sla = sulla rudlet = rotolata la tavola sverticat = ribaltato sverset = rovesciato squasment = quasimenti, quasi |
|
FIOR. |
Fiorenza prende Biagio per il collo e lo batte Oh oh aiutèm, ajutèm. Po fè el dievl; m' ha rott quel buchel ch’ m’ costava quattr bajocón, e gla pgnatta ch' m' costava mezz pevl. To, to, ampera agscè de fè el matt Lo batte |
paolo = moneta papale ampera = impara |
|
BIEG. |
Ahi, ahi, Renza, basta basta, tu m' fè mel, ajutèm, ajutèm; oh la mi schina, oh i mi ossa. |
|
|
TOG. |
Fermetv via Renza, el vlét' ò amazè ? |
|
|
FIOR. |
Sci el voi amazè ma st’ baronacc. |
|
|
BIAG. |
S' tu m' amaz, la mi Renzina, bzognarà ch' port el scurucc, mo sta zitta ch’ j artaccarò asiem a un, a un. Partono |
baronacc = prepotente (?) scuruc = il lutto (?) |