Home Attilio Fini

Attilio  Fini

POESIE IN DIALETTO & INDAGINI DI COSTUME

 

S’ MAGNA  O  EN  S’ MAGNA

di  Attilio Fini
(Presentata al Concorso 1998)
 

Ogg’ è nutt’ un gran prublema:

c’sa magnè sia a pranz che a cena.

Non perchè en c’è i aliment

da schiaffè tramezza i dent,

mo per quell ch’ ce tocca fè

per puté non ingrassè.

 

Per ‘ste donn è ‘n gran pensier

quell d’arcoia só el sedér

e preparè qualca pietansa

che ‘n i fa crescia la pansa:

t’ la cucina en c’è pió gnient,

nè salcicc, nè cundiment.

 

En s’ pol gì  pió manca t’ le sagre

perchè s’no en se dventa magre.

In t’ la piassa a magnè el g’lat

no! Perchè è tropp cuncentrat

“s’ pudrà gì t’ la pisseria”

“no, carin, cla spurcheria !”

 

É sparitt el pan a fett

perchè en fa calè le tett

e s’ proponi chi bei sugh,

“per carita, te vien le rugh !”

o un po’ d’ carne fatta arost,

“O cuchin chiapptla in chel post !”

 

Quell che vién in ment ma ’l goss

è un bell bicchier d’ vin ross,

perchè s’ l’hann lavrat ben ben

fa ‘nì el sangue ma le vén.

En sarà che per calè

anca el sangue vlét cavè!